diumenge, 28 de novembre del 2010

Continuem

Diumenge, 28 de novembre
"Estimat" diari,

Aquest setmana tan sols hem xatejat un cop, els del grup; hem confiat en el fòrum per comunicar-nos decisions més o menys importants: un acord a gran velocitat sobre les etiquetes del Delicious, i un parell de suggerències a l'hora de fer els blogs. No ha anat tan malament, al capdavall, i el ritme és més descansat.

M'adono que és força fructífer explorar els blogs dels altres grups, perquè fan troballes força interessants, que poden ser de profit pel teu grup, i alhora et permeten de fer comparacions amb feina del teu grup. El fet de posar tags a les entrades del blog ha estat observat als altres grups, per exemple. Queda tot més ben acabadet, és cert, i no costa gens de fer. Per altra banda, la gent del Ptolomeu han trobat un enllaç per variar el fons de la wiki, i el tenen penjat a un marge del grup, per la qual cosa suposo que de bon principi havien volgut compartir-lo amb la resta. Precisament era un tema que ens portava de cap feia temps. Moltes gràcies, Ptolos!

És divertit, això del blog, perquè pots entrar a l'html i explotar el que saps de disseny web. He aconseguit de posar en cursives la capçalera i endreçar-la mínimament amb un parell d'etiquetes; dues nimieses, és cert, però força plaents. Això de manipular l'html també ho he experimentat amb la wiki, però en molt menor mesura. Hi he retocat la presentació de l'arxiu de so a l'entrada per tal que s'activi automàticament i n'he canviat el color, de negre fosc a blanc discret. Poca cosa més.

Desgraciadament, no veig manera d'entrar al que és pròpiament l'html del wiki, i les instruccions del web originals no hi ajuden perquè, o han quedat antiquades, o tan sols està permès accedir-hi a l'administrador, que entenc que és el Joan. El vídeo que he esmentat abans potser ens donarà claus.

La feina de revisar i corregir les entrades dels altres al blog no em desagrada pas. M'entreté i així trec profit del títol de corrector, que prou que em va costar! També són uns minuts en què se'm fa reflexionar sobre l'escriptura i la llengua, en general; és un exercici força pràctic, i més si curses una carrera. Una tasca que faig perquè em ve de gust i si em ve de gust.

Som ara, pel que fa a pacs, a la fase de creació del mapa conceptual (una altra estratègia, una més, d'aquelles made in USA, oi?). No crec que sigui especialment difícil de fer: serà difícil de posar-nos d'acord entre tots quatre sobre estètica, forma, unió de les parts, etc., tal com va indicar el Joan. Quina gimkana, tu, que és aquesta assignatura!

Demà més, amb Sísif a la memòria.

Xavi, atentament.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Propostes de millora



Avui dissabte, dia 27 de novembre, dia de reflexió electoral, també em dóna peu a reflexionar una mica sobre les polítiques establertes i com s'han anat desenvolupant els primers compassos d'aquesta assignatura.

He pogut comprovar que, com a d'altres grups, la valoració grupal ha estat força decebedora. Els comentaris del consultor han estat crítics, però alhora són realistes. Doncs sí! Sóc objectiva: te raó a dir que no hem fet tot allò que realment s'ens demanava.

Ho dic amb esperit encoratjador, no penseu pas que ho dic per criticar i prou; si ara analitzo amb perspectiva com va anar la PAC 1 trobo que ens vam centrar tots plegats massa en "què dir, més que no pas què fer", i en "la forma, més que el fons".

La meva autocrítica.
La part que el consultor ha fet més incidència per falta d'informació ha estat la Valoració de la Planificació del treball en grup. Fins i tot ens diu que no entén com tenint una bona i ferma estructura amb els Acords Inicials del Grup hem pogut descuidar l'assignació de tasques i plantejament del "calendari de feines".

Per la meva part, després d'haver estat uns dies desconnectada per motius familiars greus, em vaig trobar fent un calendari del grup sense saber gaire què en pensava el grup, del resultat, en introduir-lo a la PAC; es més, fins i tot alguns companys no podien obrir el document perquè estava fet amb l'Excel 2007.

Potser hauria estat millor valorar i ajustar-nos als punts que ara trobem a faltar: objectius generals del projecte i específics de cada fase; tasques i continguts a desenvolupar; materials, recursos i eines que utilitzem; assignacions dels rols de cada membre en cadascuna de les tasques; temporització concretada en la distribució de les tasques en el temps... Tot això no hi era i el consultor ens ho ha retret.

Segueixo reflexionant... Però, després de tot això, encara no em queda clar a qui votaré demà !

dimecres, 24 de novembre del 2010

Uns passos enrere...

Després de reunir-nos, debatre, expressar-nos, pensar molt, hem decidit parar-nos només un moment i mirar les coses amb molta cura. Ara, amb l'experiència que som capaços de fer les coses no tan bé. Per això estem revisant les feines de la PAC 2, que ja donàvem com a entregades.
 

Hem tornat a plantejar l'estructura de la nostra wiki, hem llegit un altre cop els enunciats de la PAC i estem revisant les entrades al Delicious.

Estem llegint i rellegint tots els enunciats per no entregar res que no toqui. Després, a poc a poc, anirem revisant  les dinàmiques que no han funcionat per corregir-les, sense cap por de canviar-les. De vegades no n'hi ha prou amb voluntat i feina: ens toca també tenir molta cura.
 

Així que, d'alguna manera, ens aturem, ens fem enrere uns passos, agafem una mica d'aire, impuls i... endavant!

dilluns, 22 de novembre del 2010

Compartint

Compartim la sensació de decepció inicial, pel que fa a l'avaluació (tant la grupal com la individual); com a mínim no sóc l'única que l'ha tingut, segons llegeixo al bloc. Això en part em tranquil·litza i em part em dóna ànims per, tal com diuen l'Héctor i el Xavi, donar un nou impuls a la feina.

Aquesta assignatura teòricament ens ha de donar eines per moure'ns més còmodament en lavirtualitat del mitjà; és un assaig per aprendre a comunicar-nos a distància amb els companys d'estudis i un escalfament amb les noves eines que ens ajuden a descobrir tant el consultor com els altres companys. Fins aquí perfecte, d'allò més útil i encoratjador. El que, sincerament, em resulta una mica frustrant és la sensació que és l'assignatura a la qual dedico més recursos i amb la qual tinc el resultat (o la nota) més baixos... En fi, moment de reflexionar i mirar d'optimitzar!

Cal ser més curosos amb les tasques, més primmirats amb els requisits de les activitats... Passada la primera etapa de contacte més intens, de posada en comú més immediata, estic d'acord amb el Xavi que haurem de variar el mètode de comunicació i de feina...

I seguir investigant, com fa l'Esther! Que el tema s'ho val!!

Vinga, molts ànims i bona setmana!!

dissabte, 20 de novembre del 2010

Pale grey 20/11

Dissabte, 20 de novembre
Caro diario,

Primeres notes de la TIC, i primeres decepcions. No ho hem acabat de fer bé, encara que ens ho semblés. Suposo que estem pagant la novatada, que ens falta aprendre, que és natural, etc., però el disgust no marxa ni amb aigua calenta.

A partir d'ara hem de replantejar la feina; és l'únic que podem fer. Em sembla que s'ha acabat xatejar. Potser haurem d'usar més el fòrum (per coses de l'asincronia), la qual cosa vol dir que retornem amb major o menor grau al treball individual: redactar per separat i, en acabat, compartir-ho un cop enllestit. Es proposa un refredament, vaja.

Plantejat així, potser fóra millor que tot el projecte fos individual, i ens estalviaríem la feina extra de la coordinació? Bé, cal tenir en compte que l'objectiu de la TIC és aprendre a fer un treball en grup amb el màxim de complicacions tècniques i de contacte possibles. Sense volta de full.

Com a mesura prudencial, potser haurem de rellegir per separat amb el triple de cura els enunciats de les PAC, i, sempre que ens quedi el més mínim dubte, interrogar el pobre consultor sense pietat. Ho plantejaré dilluns.

Em satisfà que la presentació hagi estat del gust de les autoritats competents; té una certa ironia, però, que no sigui valorable. ¿Això vol dir que hem de renunciar a tenir una cura especial en la presentació? ¿O hem de seguir en la línia, per què és el nostre estil de treball, és la marca síndrome d'Stallman? La resposta no la puc donar jo sol.

Si hi posem una mica de sentit de l'humor, a tot plegat, se m'acut que allò segur és que hem tingut un gafe exemplar. Toca riure! XD

I la resta del grup? Em sap molt de greu, perquè estaven força il·lusionats. Sols he llegit un comentari de l'Héctor, resignat i combatiu. ¿I de les altres dues? Cap notícia. Suposo que deuen estar... rient, com jo.

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Un cop hem fet la catarsi lamentària, toca la reacció hectoroica (més motivació!)

Demá més, amb Sísif a la memòria.

divendres, 19 de novembre del 2010

La feina ben feta

Hola espai virtual,
Aquest matí he començat el dia amb la nota de la nostra primera pràctica PAC i la qualificació personal: la veritat és que, si he de ser sincer, la primera sensació no ha sigut gaire agradable. M'havia fet la idea que amb la quantitat d'hores que hem dedicat a fer-ho tot i les il·lusions que hi hem posat, trauríem una gran nota. Però això és el que tenen les expectatives, no sempre es compleixen.


La segona sensació, però, ha sigut diferent: un cop passada la desil·lusió m'ha envaït una gran energia per millorar tot allò que no ha funcionat. Segurament ara tenim una bona feina per pensar què hem de canviar.


A través dels comentaris del consultor i de les nostres sensacions anirem trobant què podem millorar. Ara, però, toca reflexionar una mica, no precipitar-se i fer les coses bé.

Estic, però, convençut que entre tots trobarem respostes.
Ànims, companys!

Héctor Sánchez

dimecres, 17 de novembre del 2010

INVESTIGACIÓ EN MARXA

He de reconèixer que, com més investigo sobre la utilització del programari lliure a les universitats, més m'adono de la "dictadura" de les editorials científiques que han creat un autèntic "vedat de caça" al servei exclusiu del seu propi interès.








Cada cop son més els autors que es rebel·len i democratitzen el coneixement. Si abans el prestigi s'obtenia mitjançant la publicació en una revista científica, avui s'aconsegueix comptant el nombre d'esments de l'autor en altres treballs de la comunitat universitària.
Keep on searching !!!

diumenge, 14 de novembre del 2010

Sobreconnexionats

Companys, han passat un parell de dies i se'm fa estrany no haver-vos llegit!

La veritat és que estic d'acord amb l'Héctor, pot ser ens hi hem possat amb massa impetu fins ara i aixó de connectar-se diàriament acaba saturant una mica, tenint en compte que s'ha de compaginar amb centenars de coses més que hem d'anar acomplint diàriament...

En fi, pot ser si ara ens hem de centrar més en la creació dels continguts i l'edició de la wiki, podem espaiar una mica les connexions... no ho se, ho podem comentar a la propera trobada.

Per altra banda tinc la sensació que el projecte rutlla molt bé, entre els quatre l'estem tirant endavant tot i que, com bé diu en Xavi, la desorientació moltes vegades ens acompanya... està bé que hi hagi aquesta assignatura per aprendre a moure'ns còmodament per aquests mons 'digitals'.

I ara, a seguir investigant com canviar la cara a la wiki!!

Bona nit!

"When I think of you..." 14/11

Caro diario,
Em sap greu, però ara com ara la feina que tenim amb la wiki no m'acaba d'engrescar gaire. Personalment ja estava familiaritzat amb les wikis perquè tinc un compte a la Viquipèdia, de manera que ara em trobo que m'he de tornar a familiaritzar amb un sistema similar, però diria que molt més simple. La cosa que podria ser interessant, preparar un disseny més o menys atractiu entre tots quatre, que semblava que podria haver quedat força bé, ha quedat de moment descartada per limitacions del wiki. La feina de resumir converses és breu, però sense cap substància.

La desorientació ha estat tònica general aquesta primera etapa de treball. Sovint no sabíem què havíem de presentar, ni com s'havia de fer alguna tasca, ni tan sols, de vegades, quan presentar-ho... I la culpa d'això no és imputable a nosaltres. Podríem dir que un cert caos, per altra banda estimulant, ha estat el cinquè membre, un d'aquells la simple presència del qual fa riure els altres quatre...

Espero que la següent etapa, la de creació pròpiament del treball de recerca, sigui molt més enriquidora. Com a grup ens entenem bé, i som força efectius. De vegades em plantejo si ens entendríem tan bé si el contacte fos cara a cara, si no és simplement la distància real entre nosaltres 4 el que ens permet funcionar prou bé. De seguida que la conversa es desvia cap a qüestions personals, tenim la necessitat de reconduir-ho cap a la tasca concreta del wiki. ¿Realment només volem aprofitar el temps? ¿O hi ha alguna cosa més? ¿Volem evitar res? I, al capdavall, ¿importa el més mínim, això que em pregunto ara mateix en veu alta?

dissabte, 13 de novembre del 2010

Bona nit

Bona nit espai virtual,
Acabem de fer una connexió grupal i tinc molt fresc quins són els nostres punts forts i quins són els febles, tot però està clar, des de el meu parer.
Potser aquest espai ens servirà realment per fer reflexions que són més difícils de fer en un tipus de connexió com la que hem escollit nosaltres, mitjançant un xat de googledocs. Aquest tipus de comunicació afavoreix molt les idees fresques, la interacció a temps real del grup i és veritablement molt interessant. Aquest nou espai però, potser ens permetrà reflexionar una mica més lentament, pensar i mirar de trobar que podem canviar una estoneta abans de connectar-nos, per poder fer-ho després mentre parlem a velocitat de llamp.
Trobo que com a grup tenim molts punts forts, en primer lloc crec que estem ben repartits, i crec que això ha sigut sort. Cadascú aporta alguna cosa diferent, i d’aquesta manera quan un queda en blanc els altres podem fer-li un cop de ma. Per altra banda tots ens oferim per fer tasques, es veu iniciativa i complicitat, i tot i que hi ha feines més interessant i altres potser menys, es fan totes i no només no ens queixem, sinó que la gent s’ofereix.
Com a elements que potser no han funcionat correctament, doncs potser la freqüència de connexió, personalment crec que ens hem connectat molt i bàsicament a temps real, això suposa tenir que estar allà a una hora concreta, i tots tenim responsabilitats, això pot arribar a saturar una mica. Tot i així trobo que ens hem donat una treva. Aquest cap de setmana ens hem donat més espai que mai, això sí, donar-nos molta feina per fer. Potser hem treballat tant que ara sense relaxar-nos, podem permetre’ns deixar algun espai. Estic segur que això farà que el grup tingui més energia.
Bon cap de setmana a tothom, un plaer!

Héctor Sánchez
Informació i Documentació

dijous, 4 de novembre del 2010

Criteris de Validesa

Avui 4 de novembre, hem donat el vist-i-plau al full de Criteris de Validesa, que hem recollit en
"9 Manaments".

Ens ha calgut poc temps per distribuir-nos la feina. El xat ha estat profitós, doncs només haviem de donar l'aprovació al full ja treballat anteriorment. Estem orgullosos, ha quedat molt original.
Ens dona empenta per seguir amb la feina ben feta.

S'ha decidit col.locar-lo a l'Area de Fitxers de la UOC i abans de fer aquesta entrada al bloc, ja ho he fet.

D'altra banda un dels acords a tenir en compte cada nit en acabar el xat, serà dur a terme un petit resum i penjar-lo a l'espai de grup anomenat "Xats" a l'UOC, un cop cadascú. Però avui serà l'excepció, doncs ha estat molt curt, i el resum queda enregistrat en aquesta intervenció.

Demà més...

Esther Asso
Estudiant Grau d'Informació i Comunicació

dimecres, 3 de novembre del 2010

Una baixa i tres xats

Avui, una greu notícia: la Núria no ha pogut acompanyar-nos en el viatge, perquè estava malaltona. Tot i així, ha estat capaç d'enllestir i entregar-nos una feina a la qual s'havia compromès (quina seriositat, quina sort que tenim els altres!).

Petonets de tots tres, Núria.
:* :* :*

Els tres supervivents hem rellegit i fet un resum de les converses de xat. No ens queda gaire clar què se'ns demana, amb això de les converses, ni si ho fem bé, ni si se'ns valorarà,..., però ens hi hem posat una horeta després de sopar, sense queixar-nos, i la feina, com és habitual, ha anat donant fruits. Si tot fos tan planer...

Demà, més, amb Sísif a la memòria.



la síndrome d'Stallman
Avui el grup la síndrome d'Stallman ha treballat de valent per finalitzar els criteris de validesa per treballar la informació, que li permetrà crear una entrada a la Wiki, segurament molt interessant.
Avui ha sigut un d'aquells dies que tothom treballa amb ganes i que no sabem per què tot funciona bé i les coses surten soles, cadascú aporta lo que és necessari en aquell moment pel grup i finalment tot encaixa.
Estem en un moment en el que l'assignatura té mols front oberts, i és important no perdre força, però tot i que cadascú té les seves pròpies responsabilitats les hores que destinem a l'assignatura estan donen resultats.
I no només això, sinó que a sobre ens ho hem passat bé.
Que més podem demanar?

Héctor Sánchez

dilluns, 1 de novembre del 2010

too animals (on the same idea)

Hey, what's going on in there?










la síndrome d'Stallman

Començant...

després de triar grup, tema i perfilar el document d'acords, ara ens estem empapant de tota la documentació que hem cercat per la xarxa, per tal de començar a processar-la

primeres incursions a la wiki (umm això sembla més complicat del que creia..)
Aquest blog ens servirà durant l'elaboració de les PAC per deixar un registre de la nostra feina com a grup.

Héctor Sánchez

Aplicació d'OpenAcces a l'entorn universitari

En els darrers anys s'ha viscut en el món universitari un autèntic "boom" de repositoris digitals... he fet una recerca de tots ells incidint en les universitats catalanes.
Mentre tant redacto la part del treball donant prioritat a l'origen d'aquest fenòmen. Un cop estigui modelat ho enganxaré al GoogleDocs.