(Valoració final) Here comes the end, txuru-txuru...

Diumenge 16 de gener del 2011

Benvolgut diari,

S'ha acabat la feina. Hem presentat la defensa i per tant el grup ja s'ha quedat sense feina i es por dir que passarà a un estat letàrgic o de dissolució, encara que als membres se'ns faci difícil de creure. Personalment em sap greu, perquè sembla que ara que hem adquirit les habilitats per treballar en un entorn virtual ho podríem (o ho hauríem) començar a explotar. Les habilitats que hem après cada un de nosaltres no sé si tenen gaire valor per separat. Hem après a entendre'ns amb aquest grup; amb un altre de diferent, els recursos poden no ser vàlids. Pot semblar paradoxal, però crec que és una crítica prou precisa.

L'última PAC ha estat més relaxada que les anteriors. S'ha tracta de llegir amb un mínim de paciència i interès la feina d'un altre grup, encara que no ens vingués gents de gust, sincerament. Ha servit per veure les mancances que ha tingut la nostra, ni poques ni importants, i també els encerts. Valorar la feina dels altres és força difícil, no calia que el consultor ens fes passar el tràngol, i té un valor pedagògic important. Cada grup és un món i s'ha trobat amb els seus problemes. Estaria bé, però, que el consultor ens hagués mostrat els exercicis o parts que ell considerés ben fetes, a tipus d'exemple, des del principi de l'assignatura. Em consta que n'ha trobat, de casos d'aquests. I per què no ens els ensenya i així n'aprendríem tots?

La defensa ha estat també relaxadeta. Personalment no estava gaire a favor de defensar un treball: si t'hi fan una crítica, sols toca corregir l'error. Obstinar-se a defensar una cosa criticable no té sentit. Potser sí en un entorn laboral, on les crítiques sols són negatives,  ¿però en un entorn d'aprenentatge? És molt més enriquidor aprendre a encaixar crítiques per millorar una feina. Les que hem rebut han estat encertades. No ens podem queixar pas. Ara faltaria una última fase en què el grup hauria de corregir tot allò que troba que és un autèntic error. Això sembla propi del mètode científic.

Parlant del global de l'assignatura, he tingut la mala sort que moltes de les tecnologies que hem usat jo personalment ja les coneixia: Delicious, blog de Blogspot, entorn wiki. Per tant, la part que més m'ha aportat és la de relacionar-nos virtualment. No està malament, però m'esperava més enriquiment. He trobat a faltar, pel que fa a l'entorn wiki, una introducció als drets de propietat intel·lectual, que ens hauria anat força bé i és un tema molt viu i rellevant per als nostres estudis.

Pel que fa al paper de coordinador, que el consultor va tenir tant interès que adoptéssim, nosaltres n'hem prescindit. No sé pas si ens n'hauríem sortit millor, amb la figura. Potser sí. Trobo que en un grup de 4 persones no hauria de caldre un coordinador. Hi hauria més coordinador que feina per coordinar. En fi, torno a dir que n'hem prescindit. I ho tornaríem a fer, crec. Si hem tingut mancances, que n'hem tingut, em sembla que no es pot atribuir a la falta d'aquesta càrrec.

L'assignatura s'ha fet força llarga, al menys a mi. El dia 4 ja vaig entregar una PAC d'una altra assignatura, ajornada, i a 17 encara s'ha de tancar aquesta assignatura, quan em falten menys de 4 dies per fer la primer PS. ¿No es podria concentrar més el temari, per deixar-nos una setmaneta que ens puguem centrar en els exàmens?

La wiki ha anat com ha anat. Vull dir que ara, després de les crítiques dels companys, és claríssim que hi han coses per retocar i millorar i sabem com fer-ho. Ok. Potser aviat, quan tingui més temps lliure, després d'exàmens, em dedicaré a retocar-ne cosetes per deixar-la presentable de cara a l'any que ve el grup que faci aquesta assignatura.

Llàstima que no es pugui compartir en obert per a qualsevol. Es pot mirar si se'n pot copiar el contingut a Google docs. No pot ser que quedi amagada per sempre, amb el que ens ha costat. No seria científic.

I dels companys espero que ens trobem de nou. Caldria una trobada en persona per assegurar-nos que la relació establerta virtualment ha estat prou autèntica. Això condicionarà la nostra actitud en la propera experiència que tinguem d'aquest tipus. A més, el grup demana un període de comiat, un ritual de trobada i salutació. Allò virtual és l'entorn, no les persones.

És criticable, i ja ho vaig comunicar al consultor, que la UOC ens doni tants pocs recursos per fer aquesta PAC. Tan sols el fòrum ha estat utilitzable; per altra banda ha funcionat prou bé, sense ser cap meravella de prestacions. No és barata, la UOC.

Ara com ara no se m'acut res més. Bon senyal, oi? Per cert, aquest blog em sembla que hauria de continuar rebent escrits, encara que sigui per no fer un lleig al Brin i al Page, els de Google. Ja que els hem omplert el servidor amb un blog... I, què coi!, també serà un homenatge al grup La síndrome d'Stallman, que trobo que tant en el nom, en esperit,  i en estètica (en concepte, resumint) vam fer una autèntica troballa. Estic pensant de registrar-ne el concepte... ¿Amb copyright o copyleft? Què em recomanes, diari meu?

Xavi, atentament

El 2 de l'1 (de l'11)

Diumenge, 2 de gener del 2011

Benvolgut diari,

Any nou, vida nova... però PAC vella. Inacabable. El truquet de dividir-la en diversos exercicis em sembla el de l'àvia per fer que el pa duri més. ¿Ja will survive, nosaltres, pobres ànimes estudiantils?


La següent fase de la PAC, en teoria la penúltima, és avaluar una wiki d'un dels grups, triada pel gran consultor. Es tracta de llegir-la amb prou atenció (que no és fàcil) per fer-ne una crítica que s'haurà de publicar al fòrum (que tampoc és bufar i fer ampolles). Aquest dies el grup ens hem comunicat ben poc: quatre comentaris al fòrum i au. La feina de retocar el nostre wiki entenc que s'ha acabat, perquè sols causaria confusió a l'encarregat de criticar-lo. I això que no paro de trobar coses per millorar: que si colors, que si girs de frase, que si enllaços... Alea jacta est, que deien els romans antics.

Comparar és odiós, però ja veig que no pararem de fer-ho mentre valorem les wikis alienes. Suposo que això farà que la tasca no sigui especialment agradable. O potser sí, potser trobem el wiki molt interessant i gaudirem fent-ho... Chi lo sà?

Mentrestant, vaig fent, encara que sigui inconscientment, recapitulació de la feina d'aquestes mesos, de què hem après, on hem fallat, què hem trobat. Confronto les expectatives primeres amb els resultats obtinguts. Tal activitat és causada per la perspectiva (buf, quina passiva!) de posar punt i final a aquest blog, el dia de la Gran Reflexió Final. S'ha despertat un esperit reflexiu i, sorprenentment, força crític amb l'evolució de l'assignatura.

Fa gràcies percebre com les observacions apareixen al teu interior inesperadament, de forma espontània, mentre et lligues les sabates o pares taula. Rollo el Daemon del Sòcrates, o els dropans del Tesla. Conseqüència de la feina intensa durant mesos, que m'ha mantingut ocupat mentalment fins i tot quan no tocava. Xulo, això de tenir un blog. Ara costa de desconnectar, que vol dir que cal desaprendre, que cal trencar lligams. No em queixo, em diverteix, i em revela un aspecte que desconeixia de mi mateix: la capacitat de posar-te en cos i ànima en una feina, sense ni tan sols proposar-t'ho, per simple atracció.

O tal vegada sóc una persona amb trets obsessius! ¿Ara m'hauré de pagar un psiquiatra!?

Només em faltaria això! XD

Bon any a tothom, bons reis i que la força al canut us acompanyi.

Xavi, atentament

Diumenge de festes

Benvolgut diari,
Hem estat comunicant-nos pel fòrum, asíncronament. Cada cop ho dominem més.  El xat l'hem deixat enrere. No sé pas si en farem més ús.

Ja estem dominant i retocant sense por el wiki. Ara que s'acaba la tasca és quan tenim més recursos per fer i refer. Jo potser ho aprofitaré per a la PAC de Fonts d'informació, ja que també ens demanen fer una wiki.  

Sols falta esporgar uns detallets del web per fer-ne la presentació. No està malament, tal com ha quedat. Ja no tenim més temps per fer-ne canvis substancials.

Ara es tractarà de fer l'avaluació d'un blog assignat i ens retrobarem tots quatre per defensar el nostre projecte. Després plegarem veles.

Els torrons i l'enfit m'impedeixen d'estar amb més comunicatiu. Potser demà?

Atentament,
Xavi Ribau. 

El sospir de després

Dissabte 18 de desembre del 2010

Benvolgut diari,

Amb l'entrega de la PAC 3 el grup s'ha tret un pes de sobre. Pensa que a pocs minuts d'acabar el termini d'entrega encara havíem de retocar al mapa conceptual! Una de les coses que recordaré d'aquesta assignatura són les presses. No sé pas si és una sensació general a la resta dels grups o és que nosaltres no hem sabut organitzar-nos prou bé el temps. Se m'ha fet inacabable, aquesta última PAC. He tingut la sensació de dedicar-hi, no molt de temps, sinó massa temps. I encara hi trobes coses per retocar!


Hem quedat força contents del wiki, tant per presentació com per contingut. Ens ha quedat un tema prou ben explicadet, lleuger de llegir i força rellevant per als estudis de grau. De patxoca, ens en fa, a nosaltres. Ara falta veure què en pensen les autoritats competents.

Encarem l'última PAC, la quarta, que per al grup serà la de comiat. Quan penso que l'últim exercici tornarà a ser individual, sento una solitud que em sobta. Diria que ja m'havia habituat al treball en grup, o potser a la comunicació que comportava, de manera que sempre feia gràcia llegir respostes i comentaris. Sembla contradictori, tot plegat, perquè la gent de lletres tenim fama de no saber treballar en grup.

La reflexió final de la PAC no és pertinent, ara. Però trobo que si es fa una wiki és imprescindible alguna formació en qüestions de drets d'autor, sobretot pel que fa a imatges. Hem anat perduts i insegurs a l'hora de triar i posar pics i al final hem aplicat una solució salomònica, esperem que prou satisfactòria.

Xavi, atentament

Stallman's simphony

Diumenge, 5 de desembre

Benvolgut diari, 

De moment, el grup estem immersos en el procés de creació d'un mapa conceptual, que més que fer servei sembla que ens faci maldecaps, i en la redacció de wiki.  Davant la incertesa de què ens demanava exactament de fer la PAC amb això del mapa conceptual, ho he deixat un xic de banda i em centro en el procés de redacció de l'entrada wiki. Aquesta setmana hi he dedicat unes 10 hores, diria, i encara no està plenament enllestida.

Estic xalant moltíssim en el procés de redacció de l'entrada. Tota la història al voltant de la formació de la cultura hàcker, dels anys 70 al MIT, d'una colla de nois brillants i ingenus que serien els capdavanters en el futur de certes tecnologies... Apassionant. I la figura en si mateix del personatge Stallman és interessantíssima. Té un aire d'aventura de personatge romàntic innegable. Una persona a qui amb una gran empresa va oferir un contracte laboral molt persuasiu, que li permetria guanyar-se la vida fent el que li agradava, i guanyar reconeixement... no, no era això el que va triar: va rebutjar empresa, contracte i vida còmoda i de triomf per declarar-los expressament la guerra. Vet aquí l'home d'ideals, com els de fa un segle. El meu més profund respecte i la més entregada admiració:

A mesura que vas escrivint i comprenent la seva manera de veure el món, creix la simpatia i l'adhesió per la figura, més enllà de registres utòpics. Em sap greu pels companys perquè em van cedir amablement aquest tema, potser el més agraït de tots. ¿Els puc compensar d'alguna manera?

Hem rebut un missatge del consultor d'aquells que creen emoció, atès que ens avisa que ha detectat plagis en la redacció d'entrades de vés a saber quins grups (fa riure, però cada cop que rebem missatges del consultor sento sonar una alarma). No m'hauria de sentir al·ludit, atès que el resultat final de la meva entrada és feta per la reelaboració (i això vol dir, al capdavall, escriure i escriure i reescriure...) de materials que he anat trobant per aquí i allà a Internet, i que tenia acumulats a l'entrada de la wiki, com a arxiu.

¿Però és possible que sembli que em limito a fer un copy paste del que he trobat? ¿Per què no ha explicitat quins grups s'estan equivocant (o que li ho sembla) encara que sigui privadament? ¿No és millor per l'alumne, en el fons?

 Aquesta setmana gairebé no hem tingut contacte, els del grup. Suposo que cadascú va fent. Així que pugui, voldria donar un cop de mà a la resta en l'elaboració de les entrades. Ja els vaig passar enllaços pels temes via Delicious, però em consta que la Núria té dificultats per trobar materials. A veure què hi puc fer.

Els en dec una a tots tres...

Xavi, atentament

Continuem

Diumenge, 28 de novembre

"Estimat" diari,

Aquest setmana tan sols hem xatejat un cop, els del grup; hem confiat en el fòrum per comunicar-nos decisions més o menys importants: un acord a gran velocitat sobre les etiquetes del Delicious, i un parell de suggerències a l'hora de fer els blogs. No ha anat tan malament, al capdavall, i el ritme és més descansat.

M'adono que és força fructífer explorar els blogs dels altres grups, perquè fan troballes força interessants, que poden ser de profit pel teu grup, i alhora et permeten de fer comparacions amb feina del teu grup. El fet de posar tags a les entrades del blog ha estat observat als altres grups, per exemple. Queda tot més ben acabadet, és cert, i no costa gens de fer. Per altra banda, la gent del Ptolomeu han trobat un enllaç per variar el fons de la wiki, i el tenen penjat a un marge del grup, per la qual cosa suposo que de bon principi havien volgut compartir-lo amb la resta. Precisament era un tema que ens portava de cap feia temps. Moltes gràcies, Ptolos!

És divertit, això del blog, perquè pots entrar a l'html i explotar el que saps de disseny web. He aconseguit de posar en cursives la capçalera i endreçar-la mínimament amb un parell d'etiquetes; dues nimieses, és cert, però força plaents. Això de manipular l'html també ho he experimentat amb la wiki, però en molt menor mesura. Hi he retocat la presentació de l'arxiu de so a l'entrada per tal que s'activi automàticament i n'he canviat el color, de negre fosc a blanc discret. Poca cosa més.

Desgraciadament, no veig manera d'entrar al que és pròpiament l'html del wiki, i les instruccions del web originals no hi ajuden perquè, o han quedat antiquades, o tan sols està permès accedir-hi a l'administrador, que entenc que és el Joan. El vídeo que he esmentat abans potser ens donarà claus.

La feina de revisar i corregir les entrades dels altres al blog no em desagrada pas. M'entreté i així trec profit del títol de corrector, que prou que em va costar! També són uns minuts en què se'm fa reflexionar sobre l'escriptura i la llengua, en general; és un exercici força pràctic, i més si curses una carrera. Una tasca que faig perquè em ve de gust i si em ve de gust.

Som ara, pel que fa a pacs, a la fase de creació del mapa conceptual (una altra estratègia, una més, d'aquelles made in USA, oi?). No crec que sigui especialment difícil de fer: serà difícil de posar-nos d'acord entre tots quatre sobre estètica, forma, unió de les parts, etc., tal com va indicar el Joan. Quina gimkana, tu, que és aquesta assignatura!

Demà més, amb Sísif a la memòria.

Xavi, atentament.

Pale grey 20/11

Dissabte, 20 de novembre

Caro diario,

Primeres notes de la TIC, i primeres decepcions. No ho hem acabat de fer bé, encara que ens ho semblés. Suposo que estem pagant la novatada, que ens falta aprendre, que és natural, etc., però el disgust no marxa ni amb aigua calenta.

A partir d'ara hem de replantejar la feina; és l'únic que podem fer. Em sembla que s'ha acabat xatejar. Potser haurem d'usar més el fòrum (per coses de l'asincronia), la qual cosa vol dir que retornem amb major o menor grau al treball individual: redactar per separat i, en acabat, compartir-ho un cop enllestit. Es proposa un refredament, vaja.

Plantejat així, potser fóra millor que tot el projecte fos individual, i ens estalviaríem la feina extra de la coordinació? Bé, cal tenir en compte que l'objectiu de la TIC és aprendre a fer un treball en grup amb el màxim de complicacions tècniques i de contacte possibles. Sense volta de full.

Com a mesura prudencial, potser haurem de rellegir per separat amb el triple de cura els enunciats de les PAC, i, sempre que ens quedi el més mínim dubte, interrogar el pobre consultor sense pietat. Ho plantejaré dilluns.

Em satisfà que la presentació hagi estat del gust de les autoritats competents; té una certa ironia, però, que no sigui valorable. ¿Això vol dir que hem de renunciar a tenir una cura especial en la presentació? ¿O hem de seguir en la línia, per què és el nostre estil de treball, és la marca síndrome d'Stallman? La resposta no la puc donar jo sol.

Si hi posem una mica de sentit de l'humor, a tot plegat, se m'acut que allò segur és que hem tingut un gafe exemplar. Toca riure! XD

I la resta del grup? Em sap molt de greu, perquè estaven força il·lusionats. Sols he llegit un comentari de l'Héctor, resignat i combatiu. ¿I de les altres dues? Cap notícia. Suposo que deuen estar... rient, com jo.

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Un cop hem fet la catarsi lamentària, toca la reacció hectoroica (més motivació!)

Demá més, amb Sísif a la memòria.

"When I think of you..." 14/11

Caro diario,
Em sap greu, però ara com ara la feina que tenim amb la wiki no m'acaba d'engrescar gaire. Personalment ja estava familiaritzat amb les wikis perquè tinc un compte a la Viquipèdia, de manera que ara em trobo que m'he de tornar a familiaritzar amb un sistema similar, però diria que molt més simple. La cosa que podria ser interessant, preparar un disseny més o menys atractiu entre tots quatre, que semblava que podria haver quedat força bé, ha quedat de moment descartada per limitacions del wiki. La feina de resumir converses és breu, però sense cap substància.

La desorientació ha estat tònica general aquesta primera etapa de treball. Sovint no sabíem què havíem de presentar, ni com s'havia de fer alguna tasca, ni tan sols, de vegades, quan presentar-ho... I la culpa d'això no és imputable a nosaltres. Podríem dir que un cert caos, per altra banda estimulant, ha estat el cinquè membre, un d'aquells la simple presència del qual fa riure els altres quatre...

Espero que la següent etapa, la de creació pròpiament del treball de recerca, sigui molt més enriquidora. Com a grup ens entenem bé, i som força efectius. De vegades em plantejo si ens entendríem tan bé si el contacte fos cara a cara, si no és simplement la distància real entre nosaltres 4 el que ens permet funcionar prou bé. De seguida que la conversa es desvia cap a qüestions personals, tenim la necessitat de reconduir-ho cap a la tasca concreta del wiki. ¿Realment només volem aprofitar el temps? ¿O hi ha alguna cosa més? ¿Volem evitar res? I, al capdavall, ¿importa el més mínim, això que em pregunto ara mateix en veu alta?

Una baixa i tres xats

Avui, una greu notícia: la Núria no ha pogut acompanyar-nos en el viatge, perquè estava malaltona. Tot i així, ha estat capaç d'enllestir i entregar-nos una feina a la qual s'havia compromès (quina seriositat, quina sort que tenim els altres!).

Petonets de tots tres, Núria.
:* :* :*

Els tres supervivents hem rellegit i fet un resum de les converses de xat. No ens queda gaire clar què se'ns demana, amb això de les converses, ni si ho fem bé, ni si se'ns valorarà,..., però ens hi hem posat una horeta després de sopar, sense queixar-nos, i la feina, com és habitual, ha anat donant fruits. Si tot fos tan planer...

Demà, més, amb Sísif a la memòria.

la síndrome d'Stallman

too animals (on the same idea)

Hey, what's going on in there?

la síndrome d'Stallman