Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pac2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pac2. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de desembre del 2010

La resiliència


Ja tenim la nota de la PAC 2: com a l'anterior, potser no és la que ens esperàvem. En aquest cas, però, queda molt clar per què: ens hem atipat de contacte síncron, això és un dels motius. Quan vam ser conscients que això podria arribar a ser un problema per assolir l'assignatura ja teníem la PAC 2 entregada. Llavors vam fer una revisió de moltes coses, una d'aquestes, potser la més important, va ser la comunicació. El mal, però, ja estava fet; tot i així, hem reduït aquests tipus de connexions a una a la setmana, més en el cas d'alguna urgència, però hem decidit fer un gir i comunicar-nos més per l'espai de grup de la UOC. Encara que no hem arribat a temps en aquesta PAC, llenço un missatge de tranquil·litat als meus companys, això ho hem resolt i de cara a la PAC 3 ja està en funcionament.
Per altra banda hi ha hagut una utilització desigual del Delicious i sembla que algunes pàgines sense etiquetar correctament o amb introduccions poc detallades; això si ens ho haurem de repassar. Potser intentar homogeneïtzar més per la següent pràctica i repassar més, no queda altre. La presentació de la wiki ha sigut "Millorable"; de cara a la PAC3 haurem d'afegir més imatges i jugar més amb més tipografies; ja he vist que alguns companys ja ho han començat a fer. Llegeixo entre línies que ens inciten una mica a experimentar i millorar la presentació de cara a la següent. En aquest aspecte, podríem tornar a la idea de les sanefes; per altra banda, podríem també intentar editar les pàgines com comentava la Núria. Experimentem!!
Un altre tema és el de l'espai fitxers, potser no li hem donat l'ús que s'esperava, vam confiar en un primer moment en Google docs, perquè era la plataforma en la que treballàvem. Haurem de repassar el seu funcionament; potser ara, amb la gran quantitat de material que tindrem a la wiki, més allò que pugui quedar a Google docs, en podrem fer un bon ús.
Sembla una bogeria, però tot i que ens han donat la segona al front, m'agrada això de pensar i pensar en com millorar alguna cosa. Estic més tranquil perquè a diferència de la PAC anterior entenc millor les coses que no han funcionat.
Veig que en aquesta assignatura ens tocarà treballar de valent. No es tracta només de bones intencions, hem de treballar i treballar. Això és estudiar. Estic, però, content amb el grup que m'ha tocat, perquè en un principi no coneixia a ningú, així que podem dir que si estic ara satisfet és perquè he tingut sort. Tinc molta confiança en la nostra feina.
M'agradaria acabar amb una paraula que vaig descobrir fa poc, potser és molt coneguda, però això és el que més m'agrada, descobrir... És com conèixer a algú: tu no sabies que existia, ha fet la seva vida sense tu i, de sobte, pam!, l'acabes coneixent i penses que ha fet tantes coses sense tu, però teniu tantes coses en comú. Això, però, no passa sovint, com tampoc em passa sovint que descobreixo una paraula que m'agrada i que em ve de gust fer-la meva, utilitzar-la sovint. La paraula és resiliència, que és la capacitat per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i fins i tot ser transformat positivament per elles.
Aquí queda això, companys; cadascú que en tregui el seu profit.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Uns passos enrere...

Després de reunir-nos, debatre, expressar-nos, pensar molt, hem decidit parar-nos només un moment i mirar les coses amb molta cura. Ara, amb l'experiència que som capaços de fer les coses no tan bé. Per això estem revisant les feines de la PAC 2, que ja donàvem com a entregades.
 

Hem tornat a plantejar l'estructura de la nostra wiki, hem llegit un altre cop els enunciats de la PAC i estem revisant les entrades al Delicious.

Estem llegint i rellegint tots els enunciats per no entregar res que no toqui. Després, a poc a poc, anirem revisant  les dinàmiques que no han funcionat per corregir-les, sense cap por de canviar-les. De vegades no n'hi ha prou amb voluntat i feina: ens toca també tenir molta cura.
 

Així que, d'alguna manera, ens aturem, ens fem enrere uns passos, agafem una mica d'aire, impuls i... endavant!

dilluns, 22 de novembre del 2010

Compartint

Compartim la sensació de decepció inicial, pel que fa a l'avaluació (tant la grupal com la individual); com a mínim no sóc l'única que l'ha tingut, segons llegeixo al bloc. Això en part em tranquil·litza i em part em dóna ànims per, tal com diuen l'Héctor i el Xavi, donar un nou impuls a la feina.

Aquesta assignatura teòricament ens ha de donar eines per moure'ns més còmodament en lavirtualitat del mitjà; és un assaig per aprendre a comunicar-nos a distància amb els companys d'estudis i un escalfament amb les noves eines que ens ajuden a descobrir tant el consultor com els altres companys. Fins aquí perfecte, d'allò més útil i encoratjador. El que, sincerament, em resulta una mica frustrant és la sensació que és l'assignatura a la qual dedico més recursos i amb la qual tinc el resultat (o la nota) més baixos... En fi, moment de reflexionar i mirar d'optimitzar!

Cal ser més curosos amb les tasques, més primmirats amb els requisits de les activitats... Passada la primera etapa de contacte més intens, de posada en comú més immediata, estic d'acord amb el Xavi que haurem de variar el mètode de comunicació i de feina...

I seguir investigant, com fa l'Esther! Que el tema s'ho val!!

Vinga, molts ànims i bona setmana!!

dissabte, 20 de novembre del 2010

Pale grey 20/11

Dissabte, 20 de novembre
Caro diario,

Primeres notes de la TIC, i primeres decepcions. No ho hem acabat de fer bé, encara que ens ho semblés. Suposo que estem pagant la novatada, que ens falta aprendre, que és natural, etc., però el disgust no marxa ni amb aigua calenta.

A partir d'ara hem de replantejar la feina; és l'únic que podem fer. Em sembla que s'ha acabat xatejar. Potser haurem d'usar més el fòrum (per coses de l'asincronia), la qual cosa vol dir que retornem amb major o menor grau al treball individual: redactar per separat i, en acabat, compartir-ho un cop enllestit. Es proposa un refredament, vaja.

Plantejat així, potser fóra millor que tot el projecte fos individual, i ens estalviaríem la feina extra de la coordinació? Bé, cal tenir en compte que l'objectiu de la TIC és aprendre a fer un treball en grup amb el màxim de complicacions tècniques i de contacte possibles. Sense volta de full.

Com a mesura prudencial, potser haurem de rellegir per separat amb el triple de cura els enunciats de les PAC, i, sempre que ens quedi el més mínim dubte, interrogar el pobre consultor sense pietat. Ho plantejaré dilluns.

Em satisfà que la presentació hagi estat del gust de les autoritats competents; té una certa ironia, però, que no sigui valorable. ¿Això vol dir que hem de renunciar a tenir una cura especial en la presentació? ¿O hem de seguir en la línia, per què és el nostre estil de treball, és la marca síndrome d'Stallman? La resposta no la puc donar jo sol.

Si hi posem una mica de sentit de l'humor, a tot plegat, se m'acut que allò segur és que hem tingut un gafe exemplar. Toca riure! XD

I la resta del grup? Em sap molt de greu, perquè estaven força il·lusionats. Sols he llegit un comentari de l'Héctor, resignat i combatiu. ¿I de les altres dues? Cap notícia. Suposo que deuen estar... rient, com jo.

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Un cop hem fet la catarsi lamentària, toca la reacció hectoroica (més motivació!)

Demá més, amb Sísif a la memòria.