Retocs

Com diu el nostre company Xavier ja estem a la fase dels últims retocs,
hem fet la feina més gran, finalment només hem tingut que fer petits retocs.
Personalment m'agrada com ha quedat, està clar que tot és millorable, però
l'he agafat afecte a la nostra wiki, amb la de hores que ens hem deixat. Fa tres mesos hauria estat impossible crear tot lo que hem creat.

Hem assolit moltes competències noves i també hem despertat noves curiositats. Després de fer tant recerca sobre el tema del programari lliure i l'Open Acces he decidit fer molts canvis al software que utilitzo. Crec que aquesta assignatura és d'alguna forma una renovació personal.
Com la majoria dels meus companys tinc moltes ganes de conèixer noves tecnologies, però de vegades la muntanya de informació i la gran quantitat de software nou que surt al mercat fa impossible assolir-lo tot, en el meu cas de vegades m'he arribat a sentir aclaparat.
Per la meva tasca professional, que esta bastant lligada al software informàtic i les noves tecnologies, d'un terreny però molt específic, és fàcil caure en una única direcció d'aprenentatge i deixar de conèixer tot un munt de noves eines.
Tot el software per desenvolupar funcions col•laboratives que hem descobert obre per mi un munt de noves finestres per on començar a treure cap.

Diumenge de festes

Benvolgut diari,
Hem estat comunicant-nos pel fòrum, asíncronament. Cada cop ho dominem més.  El xat l'hem deixat enrere. No sé pas si en farem més ús.

Ja estem dominant i retocant sense por el wiki. Ara que s'acaba la tasca és quan tenim més recursos per fer i refer. Jo potser ho aprofitaré per a la PAC de Fonts d'informació, ja que també ens demanen fer una wiki.  

Sols falta esporgar uns detallets del web per fer-ne la presentació. No està malament, tal com ha quedat. Ja no tenim més temps per fer-ne canvis substancials.

Ara es tractarà de fer l'avaluació d'un blog assignat i ens retrobarem tots quatre per defensar el nostre projecte. Després plegarem veles.

Els torrons i l'enfit m'impedeixen d'estar amb més comunicatiu. Potser demà?

Atentament,
Xavi Ribau. 

DELICIOUS

Delicious, una web per compartir continguts va ser comprada per ara fa cinc anys.

Es tracta d'un lloc extremadament útil per aquells que com jo, necessitem identificar i posar una mica d'ordre en el elevat nombre de pàgines web consultades.

Gràcies a l'assignatura TIC fa uns mesos, vaig descobrir aquesta eina, que afegeix tres botons al teu navegador per marcar i organitzar amb TAGS les teves pàgines favorites.

Des de llavors, i a banda de la feina universitària faig servir el Delicious a títol personal, per organitzar les pàgines de crítica de cinema que sovint consulto.

Si desapareix aquest etiquetador de marcadors, serà necessari recòrrer a d'altres, com per exemple : Diigo , Evernote , Google Bookmarks i en clara referència al seu antecesor : Sabros.us

Intentem gaudir

Sembla com si de sobte s'hagués fet un silenci, després de dies de frenètica activitat hem quedat mig extasiats. L'entrega del primer esborrany de la wiki va ser com un descans, tot i que ja sabem que no és real, perquè encara queda molta feina per fer.

Crec que la PAC3 ha sigut com posar en pràctica moltes de les eines que em après fins ara. Vam fer un esforç per aprendre a fer servir l'entorn de la wiki i tota la resta de eines, com el software per fer els mapes conceptuals, els diferents sistemes de comunicació virtual que hem fet servir, el mateix entorn de la UOC. Però a última hora, mentre fèiem els retocs finals de la PAC 3, era com qui ha portat les butxaques plenes de pedres i de sobte un dia es treu els pantalons i té la sensació de anar mig flotant. Vam fer i desfer enllaços, imatges, textos i pàgines a gran velocitat.

El tema que em escollit a fet la feina fàcil, és molt engrescador. Recordo que quan estàvem fent els grups i es feien propostes de temes vaig veure les propostes d'alguns companys i vaig pensar: “potser estaria bé agafar un tema que estigués directament lligat al camí professional que agafaré” si es que es pot tenir una idea quan un està tan al principi del camí com jo del teu futur professional. Així l'objectiu era un tema pràctic. Després però, vaig pensar que tornaria a la màxima que m'intento aplicar des de que vaig decidir tornar a estudiar “Gaudeix molt de lo que fas, de qualsevol cosa per petita que sembli, que res sigui un tràmit” i bé, no ho sé, potser el secret d'arribar a fer que les coses que fas siguin grans és aquest, gaudir-les.

sintonia asíncrona

Per fi!

Ens ha costat però hem aconseguit aprendre a treballar asincrònicament, i n'estic tant i tant contenta! crec que amb aquesta darrera PAC hem gestionat molt millor els esforços i repartit més les tasques.

Això no vol dir que no hem patit fins al darrer minut, com deia en Xavi al post anterior, però crec que tots coincidim en estar orgullosos de la feina feta, de la feina ben feta!


I ara a per la darrera PAC! fa com pena començar a tancar el projecte, oi? Amb tots els nervis, incerteses, esforç.. però sobretot amb tot el que em aprés, tant del tema que hem escollit com de les eines que hem anat descobrint amb aquesta assignatura, gràcies al consultor i a la uoc però sobretot gràcies als companys...

en fi, no abancem comiats que encara queda pac per fer!

El sospir de després

Dissabte 18 de desembre del 2010

Benvolgut diari,

Amb l'entrega de la PAC 3 el grup s'ha tret un pes de sobre. Pensa que a pocs minuts d'acabar el termini d'entrega encara havíem de retocar al mapa conceptual! Una de les coses que recordaré d'aquesta assignatura són les presses. No sé pas si és una sensació general a la resta dels grups o és que nosaltres no hem sabut organitzar-nos prou bé el temps. Se m'ha fet inacabable, aquesta última PAC. He tingut la sensació de dedicar-hi, no molt de temps, sinó massa temps. I encara hi trobes coses per retocar!


Hem quedat força contents del wiki, tant per presentació com per contingut. Ens ha quedat un tema prou ben explicadet, lleuger de llegir i força rellevant per als estudis de grau. De patxoca, ens en fa, a nosaltres. Ara falta veure què en pensen les autoritats competents.

Encarem l'última PAC, la quarta, que per al grup serà la de comiat. Quan penso que l'últim exercici tornarà a ser individual, sento una solitud que em sobta. Diria que ja m'havia habituat al treball en grup, o potser a la comunicació que comportava, de manera que sempre feia gràcia llegir respostes i comentaris. Sembla contradictori, tot plegat, perquè la gent de lletres tenim fama de no saber treballar en grup.

La reflexió final de la PAC no és pertinent, ara. Però trobo que si es fa una wiki és imprescindible alguna formació en qüestions de drets d'autor, sobretot pel que fa a imatges. Hem anat perduts i insegurs a l'hora de triar i posar pics i al final hem aplicat una solució salomònica, esperem que prou satisfactòria.

Xavi, atentament

La resiliència

Ja tenim la nota de la PAC 2: com a l'anterior, potser no és la que ens esperàvem. En aquest cas, però, queda molt clar per què: ens hem atipat de contacte síncron, això és un dels motius. Quan vam ser conscients que això podria arribar a ser un problema per assolir l'assignatura ja teníem la PAC 2 entregada. Llavors vam fer una revisió de moltes coses, una d'aquestes, potser la més important, va ser la comunicació. El mal, però, ja estava fet; tot i així, hem reduït aquests tipus de connexions a una a la setmana, més en el cas d'alguna urgència, però hem decidit fer un gir i comunicar-nos més per l'espai de grup de la UOC. Encara que no hem arribat a temps en aquesta PAC, llenço un missatge de tranquil·litat als meus companys, això ho hem resolt i de cara a la PAC 3 ja està en funcionament.

Per altra banda hi ha hagut una utilització desigual del Delicious i sembla que algunes pàgines sense etiquetar correctament o amb introduccions poc detallades; això si ens ho haurem de repassar. Potser intentar homogeneïtzar més per la següent pràctica i repassar més, no queda altre. La presentació de la wiki ha sigut "Millorable"; de cara a la PAC3 haurem d'afegir més imatges i jugar més amb més tipografies; ja he vist que alguns companys ja ho han començat a fer. Llegeixo entre línies que ens inciten una mica a experimentar i millorar la presentació de cara a la següent. En aquest aspecte, podríem tornar a la idea de les sanefes; per altra banda, podríem també intentar editar les pàgines com comentava la Núria. Experimentem!!

Un altre tema és el de l'espai fitxers, potser no li hem donat l'ús que s'esperava, vam confiar en un primer moment en Google docs, perquè era la plataforma en la que treballàvem. Haurem de repassar el seu funcionament; potser ara, amb la gran quantitat de material que tindrem a la wiki, més allò que pugui quedar a Google docs, en podrem fer un bon ús.

Sembla una bogeria, però tot i que ens han donat la segona al front, m'agrada això de pensar i pensar en com millorar alguna cosa. Estic més tranquil perquè a diferència de la PAC anterior entenc millor les coses que no han funcionat.

Veig que en aquesta assignatura ens tocarà treballar de valent. No es tracta només de bones intencions, hem de treballar i treballar. Això és estudiar. Estic, però, content amb el grup que m'ha tocat, perquè en un principi no coneixia a ningú, així que podem dir que si estic ara satisfet és perquè he tingut sort. Tinc molta confiança en la nostra feina.

M'agradaria acabar amb una paraula que vaig descobrir fa poc, potser és molt coneguda, però això és el que més m'agrada, descobrir... És com conèixer a algú: tu no sabies que existia, ha fet la seva vida sense tu i, de sobte, pam!, l'acabes coneixent i penses que ha fet tantes coses sense tu, però teniu tantes coses en comú. Això, però, no passa sovint, com tampoc em passa sovint que descobreixo una paraula que m'agrada i que em ve de gust fer-la meva, utilitzar-la sovint. La paraula és resiliència, que és la capacitat per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i fins i tot ser transformat positivament per elles.

Aquí queda això, companys; cadascú que en tregui el seu profit.

Progresso adequadament

Això està prenent forma, la nostra wiki ja és un projecte al que se li comencen a veure les formes i sembla que fins i tot li està començant a canviar la veu. Potser és ja com un adolescent. Està costant.
La veritat és que vaig agafar aquesta assignatura per tres motius:

1. Per poder adaptar-me a la forma de treballar de la universitat des del primer moment. Vaig pensar que faríem servir eines que m'ajudarien a la resta d'assignatures.
2. Perquè em sembla interessant tot lo que te a veure amb les noves tecnologies i els continguts multimèdia
3. Perquè no té exàmens i vaig pensar que per començar podria així tenir més temps per descobrir la universitat amb tranquil.litat.

Però em vaig equivocar amb el tercer raonament. És veritat que no te exàmens, però es menja la gran majoria del meu temps. Estem aprenent molt, però he tingut la sensació en alguns moments de l'assignatura fins ara que se solapaven els conceptes i no podia aprofundir tot el que m'agradaria, perquè quan començava a control·lar alguna cosa n'hi apareixia una de nova.

És cert, però, que la sensació és minvant, perquè cada dia estic més acostumat al ritme i he anat adquirint dinàmiques i eines per treballar que un cop assolides es fan servir de una forma mecànica.
A més, aquesta assignatura té una particularitat més: t'obliga a treballar amb més gent, no només a partir de debats, sinó que has de fer un projecte comú amb més gent, gent amb diferents situacions personals, professionals, estètiques, religioses i amb diferents gustos musicals o no, que, això sí, volen el mateix que tu, MILLORAR.

Tot i això com diria el gran Portet progresso adequadament

MAPES CONCEPTUALS

Doncs ves per on, ara resulta que també ha calgut aprendre a fer un mapa conceptual, i no tan sols fer-lo si no que calia fer de forma "asíncrona".

Ja havia visitat els Mapes Conceptuals de treballs d'altres anys, aixi com al Google, i pensava quina cosa mes xula.

Però quan va ser el meu moment, va ser una mica : "i ara què?, i com?, i per quan?

Aquesta assignatura m'està ensenyant un tou de coses, a priori tot em sembla: "ja està d'aquesta no me'n sortiré", però llavors gràcies a les ganes que li poso i al que per sort no estic sola, tot allò que creia tan difícil es transforma en una feina engrescadora que dona resultats i normalment aquests son gratificants, quan enllesteixo alguna tasca assignada em sento realment nova i amb empenta de seguir aprenent cada dia una mica més i millor.

Però cal que us digui que està sent tot a un ritme molt frenètic !

Hi han cops que m'atabalo i a casa ho noten, ara ja no diuen deus tenir "aquells dies" referint-se òbviament al període menstrual, ara em diuen deus estar amb la "UOC".

A vegades quan miro el rellotge, penso cal m'ho faci mirar, avui he treballat fent el mapa unes dues horetes i com si res, un cop ets en matèria el temps passa volant. Com aquest matí, he anat introduint pàgines a la wiki del grup i també el temps s'ha parat, quan m'he adonat ha estat pel soroll que feien els meus pobres budells de gana.

Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima.

Doncs ja n'hi ha prou. I la son és la que em recorda quan arribat l'hora de plegar.

Fins aviat.

OPEN ACCESS WEEK 2010

Welcome to Open Acces Week 2010!

Entre els proppassats 18 al 24 d'octubre de 2010 es va celebrar la 4a Open Access Week sota l'eslogan "Learn-Share-Advance".

L'Open Access Week és un esdeveniment global que ofereix la oportunitat a la comunitat acadèmica investigadora de continuar avançant sobre el coneixement dels beneficis que aporta l'Open Access.

Seguint en aquesta línia, ahir dia 6 de desembre es va celebrar a Copenhagen (Dinamarca) la conferència :

"The Open Access Paradigm : What? Where? When? Why? How?"

 ha estat l'organitzadora de la conferència.

En aquesta trobada, i davant la propera (i esperada) adopció a nivell mundial dels "Open Access Self-Archiving Mandates", es considera prioritari pensar com han de ser formulades aquestes normes per tal d'optimitzar-les en un pensament global.

Cliqueu aquest enllaç :

• http://openaccess.eprints.org/index.php?/archives/775-guid.html

La seva lectura resulta força aconsellable, atès que intenta posar les bases d'una homogeneització de l'Open Access a nivell mundial.

Stallman's simphony

Diumenge, 5 de desembre

Benvolgut diari, 

De moment, el grup estem immersos en el procés de creació d'un mapa conceptual, que més que fer servei sembla que ens faci maldecaps, i en la redacció de wiki.  Davant la incertesa de què ens demanava exactament de fer la PAC amb això del mapa conceptual, ho he deixat un xic de banda i em centro en el procés de redacció de l'entrada wiki. Aquesta setmana hi he dedicat unes 10 hores, diria, i encara no està plenament enllestida.

Estic xalant moltíssim en el procés de redacció de l'entrada. Tota la història al voltant de la formació de la cultura hàcker, dels anys 70 al MIT, d'una colla de nois brillants i ingenus que serien els capdavanters en el futur de certes tecnologies... Apassionant. I la figura en si mateix del personatge Stallman és interessantíssima. Té un aire d'aventura de personatge romàntic innegable. Una persona a qui amb una gran empresa va oferir un contracte laboral molt persuasiu, que li permetria guanyar-se la vida fent el que li agradava, i guanyar reconeixement... no, no era això el que va triar: va rebutjar empresa, contracte i vida còmoda i de triomf per declarar-los expressament la guerra. Vet aquí l'home d'ideals, com els de fa un segle. El meu més profund respecte i la més entregada admiració:

A mesura que vas escrivint i comprenent la seva manera de veure el món, creix la simpatia i l'adhesió per la figura, més enllà de registres utòpics. Em sap greu pels companys perquè em van cedir amablement aquest tema, potser el més agraït de tots. ¿Els puc compensar d'alguna manera?

Hem rebut un missatge del consultor d'aquells que creen emoció, atès que ens avisa que ha detectat plagis en la redacció d'entrades de vés a saber quins grups (fa riure, però cada cop que rebem missatges del consultor sento sonar una alarma). No m'hauria de sentir al·ludit, atès que el resultat final de la meva entrada és feta per la reelaboració (i això vol dir, al capdavall, escriure i escriure i reescriure...) de materials que he anat trobant per aquí i allà a Internet, i que tenia acumulats a l'entrada de la wiki, com a arxiu.

¿Però és possible que sembli que em limito a fer un copy paste del que he trobat? ¿Per què no ha explicitat quins grups s'estan equivocant (o que li ho sembla) encara que sigui privadament? ¿No és millor per l'alumne, en el fons?

 Aquesta setmana gairebé no hem tingut contacte, els del grup. Suposo que cadascú va fent. Així que pugui, voldria donar un cop de mà a la resta en l'elaboració de les entrades. Ja els vaig passar enllaços pels temes via Delicious, però em consta que la Núria té dificultats per trobar materials. A veure què hi puc fer.

Els en dec una a tots tres...

Xavi, atentament

Vinga, va!

Durant la primavera de 1939, el Ministeri d'Informació del govern britànic va idear una campanya de propaganda davant la imminent guerra amb Alemanya, la Segona Guerra Mundial. Aquesta campanya pretenia fer veure a tots els súbdits de George VI (amb la seva corona com a únic element gràfic), que "tot estava sota control". Tan sols uns quants pòsters van veure la llum i van haver de passar uns 50 anys perquè uns quants se subhastessin i el gran públic en conegués l'existència.


Doncs en aquests moments em va perfecte aquest lema. De fet, me l'hauria d'enganxar al vidre de les ulleres per veure'l permanentment... Ummm, però llavors no veuria res més i la cosa podria acabar de manera accidentada... El deixaré de fons de pantalla, millor.

Ara és qüestió de posar ordre, a poc a poc, a tot el batibull ingent d'informació, dades, coneixements, eines, inputs, arf, arf..., que hem anat recopilant i donar-hi forma, posar-hi cara i ulls i que comenci a tenir una aparença de wiki.

He de deixar a un costat l'estrès, l'angoixa i les pors (a no fer-ho bé, a que el grup no rutlli, a no entendre el que ens demana el consultor, a que el ritme de tot plegat és massa ràpid, vaig a contrapeu i començo a tenir flat... aix!) i centrar-me. He vist, fent cas als companys i llegint els blocs d'altres grups, que som molts els que tenim sensacions semblants i no per això el món s'atura.

No es pot endreçar una muntanya de papers de cop, sinó que s'ha de començar per un, després l'altre i l'altre... De mica en mica i amb constància fins que la muntanya no sigui tan alta. Així que, vinga, a estirar del paperet!!

Continuem

Diumenge, 28 de novembre

"Estimat" diari,

Aquest setmana tan sols hem xatejat un cop, els del grup; hem confiat en el fòrum per comunicar-nos decisions més o menys importants: un acord a gran velocitat sobre les etiquetes del Delicious, i un parell de suggerències a l'hora de fer els blogs. No ha anat tan malament, al capdavall, i el ritme és més descansat.

M'adono que és força fructífer explorar els blogs dels altres grups, perquè fan troballes força interessants, que poden ser de profit pel teu grup, i alhora et permeten de fer comparacions amb feina del teu grup. El fet de posar tags a les entrades del blog ha estat observat als altres grups, per exemple. Queda tot més ben acabadet, és cert, i no costa gens de fer. Per altra banda, la gent del Ptolomeu han trobat un enllaç per variar el fons de la wiki, i el tenen penjat a un marge del grup, per la qual cosa suposo que de bon principi havien volgut compartir-lo amb la resta. Precisament era un tema que ens portava de cap feia temps. Moltes gràcies, Ptolos!

És divertit, això del blog, perquè pots entrar a l'html i explotar el que saps de disseny web. He aconseguit de posar en cursives la capçalera i endreçar-la mínimament amb un parell d'etiquetes; dues nimieses, és cert, però força plaents. Això de manipular l'html també ho he experimentat amb la wiki, però en molt menor mesura. Hi he retocat la presentació de l'arxiu de so a l'entrada per tal que s'activi automàticament i n'he canviat el color, de negre fosc a blanc discret. Poca cosa més.

Desgraciadament, no veig manera d'entrar al que és pròpiament l'html del wiki, i les instruccions del web originals no hi ajuden perquè, o han quedat antiquades, o tan sols està permès accedir-hi a l'administrador, que entenc que és el Joan. El vídeo que he esmentat abans potser ens donarà claus.

La feina de revisar i corregir les entrades dels altres al blog no em desagrada pas. M'entreté i així trec profit del títol de corrector, que prou que em va costar! També són uns minuts en què se'm fa reflexionar sobre l'escriptura i la llengua, en general; és un exercici força pràctic, i més si curses una carrera. Una tasca que faig perquè em ve de gust i si em ve de gust.

Som ara, pel que fa a pacs, a la fase de creació del mapa conceptual (una altra estratègia, una més, d'aquelles made in USA, oi?). No crec que sigui especialment difícil de fer: serà difícil de posar-nos d'acord entre tots quatre sobre estètica, forma, unió de les parts, etc., tal com va indicar el Joan. Quina gimkana, tu, que és aquesta assignatura!

Demà més, amb Sísif a la memòria.

Xavi, atentament.

Propostes de millora

Avui dissabte, dia 27 de novembre, dia de reflexió electoral, també em dóna peu a reflexionar una mica sobre les polítiques establertes i com s'han anat desenvolupant els primers compassos d'aquesta assignatura.

He pogut comprovar que, com a d'altres grups, la valoració grupal ha estat força decebedora. Els comentaris del consultor han estat crítics, però alhora són realistes. Doncs sí! Sóc objectiva: te raó a dir que no hem fet tot allò que realment s'ens demanava.

Ho dic amb esperit encoratjador, no penseu pas que ho dic per criticar i prou; si ara analitzo amb perspectiva com va anar la PAC 1 trobo que ens vam centrar tots plegats massa en "què dir, més que no pas què fer", i en "la forma, més que el fons".

La meva autocrítica.
La part que el consultor ha fet més incidència per falta d'informació ha estat la Valoració de la Planificació del treball en grup. Fins i tot ens diu que no entén com tenint una bona i ferma estructura amb els Acords Inicials del Grup hem pogut descuidar l'assignació de tasques i plantejament del "calendari de feines".

Per la meva part, després d'haver estat uns dies desconnectada per motius familiars greus, em vaig trobar fent un calendari del grup sense saber gaire què en pensava el grup, del resultat, en introduir-lo a la PAC; es més, fins i tot alguns companys no podien obrir el document perquè estava fet amb l'Excel 2007.

Potser hauria estat millor valorar i ajustar-nos als punts que ara trobem a faltar: objectius generals del projecte i específics de cada fase; tasques i continguts a desenvolupar; materials, recursos i eines que utilitzem; assignacions dels rols de cada membre en cadascuna de les tasques; temporització concretada en la distribució de les tasques en el temps... Tot això no hi era i el consultor ens ho ha retret.

Segueixo reflexionant... Però, després de tot això, encara no em queda clar a qui votaré demà !

Uns passos enrere...

Després de reunir-nos, debatre, expressar-nos, pensar molt, hem decidit parar-nos només un moment i mirar les coses amb molta cura. Ara, amb l'experiència que som capaços de fer les coses no tan bé. Per això estem revisant les feines de la PAC 2, que ja donàvem com a entregades.
 
Hem tornat a plantejar l'estructura de la nostra wiki, hem llegit un altre cop els enunciats de la PAC i estem revisant les entrades al Delicious.

Estem llegint i rellegint tots els enunciats per no entregar res que no toqui. Després, a poc a poc, anirem revisant  les dinàmiques que no han funcionat per corregir-les, sense cap por de canviar-les. De vegades no n'hi ha prou amb voluntat i feina: ens toca també tenir molta cura.
 
Així que, d'alguna manera, ens aturem, ens fem enrere uns passos, agafem una mica d'aire, impuls i... endavant!

Compartint

Compartim la sensació de decepció inicial, pel que fa a l'avaluació (tant la grupal com la individual); com a mínim no sóc l'única que l'ha tingut, segons llegeixo al bloc. Això en part em tranquil·litza i em part em dóna ànims per, tal com diuen l'Héctor i el Xavi, donar un nou impuls a la feina.

Aquesta assignatura teòricament ens ha de donar eines per moure'ns més còmodament en lavirtualitat del mitjà; és un assaig per aprendre a comunicar-nos a distància amb els companys d'estudis i un escalfament amb les noves eines que ens ajuden a descobrir tant el consultor com els altres companys. Fins aquí perfecte, d'allò més útil i encoratjador. El que, sincerament, em resulta una mica frustrant és la sensació que és l'assignatura a la qual dedico més recursos i amb la qual tinc el resultat (o la nota) més baixos... En fi, moment de reflexionar i mirar d'optimitzar!

Cal ser més curosos amb les tasques, més primmirats amb els requisits de les activitats... Passada la primera etapa de contacte més intens, de posada en comú més immediata, estic d'acord amb el Xavi que haurem de variar el mètode de comunicació i de feina...

I seguir investigant, com fa l'Esther! Que el tema s'ho val!!

Vinga, molts ànims i bona setmana!!

Pale grey 20/11

Dissabte, 20 de novembre

Caro diario,

Primeres notes de la TIC, i primeres decepcions. No ho hem acabat de fer bé, encara que ens ho semblés. Suposo que estem pagant la novatada, que ens falta aprendre, que és natural, etc., però el disgust no marxa ni amb aigua calenta.

A partir d'ara hem de replantejar la feina; és l'únic que podem fer. Em sembla que s'ha acabat xatejar. Potser haurem d'usar més el fòrum (per coses de l'asincronia), la qual cosa vol dir que retornem amb major o menor grau al treball individual: redactar per separat i, en acabat, compartir-ho un cop enllestit. Es proposa un refredament, vaja.

Plantejat així, potser fóra millor que tot el projecte fos individual, i ens estalviaríem la feina extra de la coordinació? Bé, cal tenir en compte que l'objectiu de la TIC és aprendre a fer un treball en grup amb el màxim de complicacions tècniques i de contacte possibles. Sense volta de full.

Com a mesura prudencial, potser haurem de rellegir per separat amb el triple de cura els enunciats de les PAC, i, sempre que ens quedi el més mínim dubte, interrogar el pobre consultor sense pietat. Ho plantejaré dilluns.

Em satisfà que la presentació hagi estat del gust de les autoritats competents; té una certa ironia, però, que no sigui valorable. ¿Això vol dir que hem de renunciar a tenir una cura especial en la presentació? ¿O hem de seguir en la línia, per què és el nostre estil de treball, és la marca síndrome d'Stallman? La resposta no la puc donar jo sol.

Si hi posem una mica de sentit de l'humor, a tot plegat, se m'acut que allò segur és que hem tingut un gafe exemplar. Toca riure! XD

I la resta del grup? Em sap molt de greu, perquè estaven força il·lusionats. Sols he llegit un comentari de l'Héctor, resignat i combatiu. ¿I de les altres dues? Cap notícia. Suposo que deuen estar... rient, com jo.

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Un cop hem fet la catarsi lamentària, toca la reacció hectoroica (més motivació!)

Demá més, amb Sísif a la memòria.

La feina ben feta

Hola espai virtual,
Aquest matí he començat el dia amb la nota de la nostra primera pràctica PAC i la qualificació personal: la veritat és que, si he de ser sincer, la primera sensació no ha sigut gaire agradable. M'havia fet la idea que amb la quantitat d'hores que hem dedicat a fer-ho tot i les il·lusions que hi hem posat, trauríem una gran nota. Però això és el que tenen les expectatives, no sempre es compleixen.

La segona sensació, però, ha sigut diferent: un cop passada la desil·lusió m'ha envaït una gran energia per millorar tot allò que no ha funcionat. Segurament ara tenim una bona feina per pensar què hem de canviar.

A través dels comentaris del consultor i de les nostres sensacions anirem trobant què podem millorar. Ara, però, toca reflexionar una mica, no precipitar-se i fer les coses bé.

Estic, però, convençut que entre tots trobarem respostes.

Ànims, companys!

Héctor Sánchez

INVESTIGACIÓ EN MARXA

He de reconèixer que, com més investigo sobre la utilització del programari lliure a les universitats, més m'adono de la "dictadura" de les editorials científiques que han creat un autèntic "vedat de caça" al servei exclusiu del seu propi interès.

Cada cop son més els autors que es rebel·len i democratitzen el coneixement. Si abans el prestigi s'obtenia mitjançant la publicació en una revista científica, avui s'aconsegueix comptant el nombre d'esments de l'autor en altres treballs de la comunitat universitària.

Keep on searching !!!

Sobreconnexionats

Companys, han passat un parell de dies i se'm fa estrany no haver-vos llegit!

La veritat és que estic d'acord amb l'Héctor, pot ser ens hi hem possat amb massa impetu fins ara i aixó de connectar-se diàriament acaba saturant una mica, tenint en compte que s'ha de compaginar amb centenars de coses més que hem d'anar acomplint diàriament...

En fi, pot ser si ara ens hem de centrar més en la creació dels continguts i l'edició de la wiki, podem espaiar una mica les connexions... no ho se, ho podem comentar a la propera trobada.

Per altra banda tinc la sensació que el projecte rutlla molt bé, entre els quatre l'estem tirant endavant tot i que, com bé diu en Xavi, la desorientació moltes vegades ens acompanya... està bé que hi hagi aquesta assignatura per aprendre a moure'ns còmodament per aquests mons 'digitals'.

I ara, a seguir investigant com canviar la cara a la wiki!!

Bona nit!

"When I think of you..." 14/11

Caro diario,
Em sap greu, però ara com ara la feina que tenim amb la wiki no m'acaba d'engrescar gaire. Personalment ja estava familiaritzat amb les wikis perquè tinc un compte a la Viquipèdia, de manera que ara em trobo que m'he de tornar a familiaritzar amb un sistema similar, però diria que molt més simple. La cosa que podria ser interessant, preparar un disseny més o menys atractiu entre tots quatre, que semblava que podria haver quedat força bé, ha quedat de moment descartada per limitacions del wiki. La feina de resumir converses és breu, però sense cap substància.

La desorientació ha estat tònica general aquesta primera etapa de treball. Sovint no sabíem què havíem de presentar, ni com s'havia de fer alguna tasca, ni tan sols, de vegades, quan presentar-ho... I la culpa d'això no és imputable a nosaltres. Podríem dir que un cert caos, per altra banda estimulant, ha estat el cinquè membre, un d'aquells la simple presència del qual fa riure els altres quatre...

Espero que la següent etapa, la de creació pròpiament del treball de recerca, sigui molt més enriquidora. Com a grup ens entenem bé, i som força efectius. De vegades em plantejo si ens entendríem tan bé si el contacte fos cara a cara, si no és simplement la distància real entre nosaltres 4 el que ens permet funcionar prou bé. De seguida que la conversa es desvia cap a qüestions personals, tenim la necessitat de reconduir-ho cap a la tasca concreta del wiki. ¿Realment només volem aprofitar el temps? ¿O hi ha alguna cosa més? ¿Volem evitar res? I, al capdavall, ¿importa el més mínim, això que em pregunto ara mateix en veu alta?

Bona nit

Bona nit espai virtual,

Acabem de fer una connexió grupal i tinc molt fresc quins són els nostres punts forts i quins són els febles, tot però està clar, des de el meu parer.

Potser aquest espai ens servirà realment per fer reflexions que són més difícils de fer en un tipus de connexió com la que hem escollit nosaltres, mitjançant un xat de googledocs. Aquest tipus de comunicació afavoreix molt les idees fresques, la interacció a temps real del grup i és veritablement molt interessant. Aquest nou espai però, potser ens permetrà reflexionar una mica més lentament, pensar i mirar de trobar que podem canviar una estoneta abans de connectar-nos, per poder fer-ho després mentre parlem a velocitat de llamp.

Trobo que com a grup tenim molts punts forts, en primer lloc crec que estem ben repartits, i crec que això ha sigut sort. Cadascú aporta alguna cosa diferent, i d’aquesta manera quan un queda en blanc els altres podem fer-li un cop de ma. Per altra banda tots ens oferim per fer tasques, es veu iniciativa i complicitat, i tot i que hi ha feines més interessant i altres potser menys, es fan totes i no només no ens queixem, sinó que la gent s’ofereix.

Com a elements que potser no han funcionat correctament, doncs potser la freqüència de connexió, personalment crec que ens hem connectat molt i bàsicament a temps real, això suposa tenir que estar allà a una hora concreta, i tots tenim responsabilitats, això pot arribar a saturar una mica. Tot i així trobo que ens hem donat una treva. Aquest cap de setmana ens hem donat més espai que mai, això sí, donar-nos molta feina per fer. Potser hem treballat tant que ara sense relaxar-nos, podem permetre’ns deixar algun espai. Estic segur que això farà que el grup tingui més energia.

Bon cap de setmana a tothom, un plaer!

Héctor Sánchez

Informació i Documentació

Criteris de Validesa

Avui 4 de novembre, hem donat el vist-i-plau al full de Criteris de Validesa, que hem recollit en
"9 Manaments".

Ens ha calgut poc temps per distribuir-nos la feina. El xat ha estat profitós, doncs només haviem de donar l'aprovació al full ja treballat anteriorment. Estem orgullosos, ha quedat molt original.
Ens dona empenta per seguir amb la feina ben feta.

S'ha decidit col.locar-lo a l'Area de Fitxers de la UOC i abans de fer aquesta entrada al bloc, ja ho he fet.

D'altra banda un dels acords a tenir en compte cada nit en acabar el xat, serà dur a terme un petit resum i penjar-lo a l'espai de grup anomenat "Xats" a l'UOC, un cop cadascú. Però avui serà l'excepció, doncs ha estat molt curt, i el resum queda enregistrat en aquesta intervenció.

Demà més...

Esther Asso
Estudiant Grau d'Informació i Comunicació

Una baixa i tres xats

Avui, una greu notícia: la Núria no ha pogut acompanyar-nos en el viatge, perquè estava malaltona. Tot i així, ha estat capaç d'enllestir i entregar-nos una feina a la qual s'havia compromès (quina seriositat, quina sort que tenim els altres!).

Petonets de tots tres, Núria.
:* :* :*

Els tres supervivents hem rellegit i fet un resum de les converses de xat. No ens queda gaire clar què se'ns demana, amb això de les converses, ni si ho fem bé, ni si se'ns valorarà,..., però ens hi hem posat una horeta després de sopar, sense queixar-nos, i la feina, com és habitual, ha anat donant fruits. Si tot fos tan planer...

Demà, més, amb Sísif a la memòria.

la síndrome d'Stallman

Avui el grup la síndrome d'Stallman ha treballat de valent per finalitzar els criteris de validesa per treballar la informació, que li permetrà crear una entrada a la Wiki, segurament molt interessant.
Avui ha sigut un d'aquells dies que tothom treballa amb ganes i que no sabem per què tot funciona bé i les coses surten soles, cadascú aporta lo que és necessari en aquell moment pel grup i finalment tot encaixa.
Estem en un moment en el que l'assignatura té mols front oberts, i és important no perdre força, però tot i que cadascú té les seves pròpies responsabilitats les hores que destinem a l'assignatura estan donen resultats.
I no només això, sinó que a sobre ens ho hem passat bé.
Que més podem demanar?

Héctor Sánchez

too animals (on the same idea)

Hey, what's going on in there?

la síndrome d'Stallman

Començant...

després de triar grup, tema i perfilar el document d'acords, ara ens estem empapant de tota la documentació que hem cercat per la xarxa, per tal de començar a processar-la

primeres incursions a la wiki (umm això sembla més complicat del que creia..)

Aquest blog ens servirà durant l'elaboració de les PAC per deixar un registre de la nostra feina com a grup.

Héctor Sánchez

Aplicació d'OpenAcces a l'entorn universitari

En els darrers anys s'ha viscut en el món universitari un autèntic "boom" de repositoris digitals... he fet una recerca de tots ells incidint en les universitats catalanes.
Mentre tant redacto la part del treball donant prioritat a l'origen d'aquest fenòmen. Un cop estigui modelat ho enganxaré al GoogleDocs.