El sospir de després

Dissabte 18 de desembre del 2010

Benvolgut diari,

Amb l'entrega de la PAC 3 el grup s'ha tret un pes de sobre. Pensa que a pocs minuts d'acabar el termini d'entrega encara havíem de retocar al mapa conceptual! Una de les coses que recordaré d'aquesta assignatura són les presses. No sé pas si és una sensació general a la resta dels grups o és que nosaltres no hem sabut organitzar-nos prou bé el temps. Se m'ha fet inacabable, aquesta última PAC. He tingut la sensació de dedicar-hi, no molt de temps, sinó massa temps. I encara hi trobes coses per retocar!


Hem quedat força contents del wiki, tant per presentació com per contingut. Ens ha quedat un tema prou ben explicadet, lleuger de llegir i força rellevant per als estudis de grau. De patxoca, ens en fa, a nosaltres. Ara falta veure què en pensen les autoritats competents.

Encarem l'última PAC, la quarta, que per al grup serà la de comiat. Quan penso que l'últim exercici tornarà a ser individual, sento una solitud que em sobta. Diria que ja m'havia habituat al treball en grup, o potser a la comunicació que comportava, de manera que sempre feia gràcia llegir respostes i comentaris. Sembla contradictori, tot plegat, perquè la gent de lletres tenim fama de no saber treballar en grup.

La reflexió final de la PAC no és pertinent, ara. Però trobo que si es fa una wiki és imprescindible alguna formació en qüestions de drets d'autor, sobretot pel que fa a imatges. Hem anat perduts i insegurs a l'hora de triar i posar pics i al final hem aplicat una solució salomònica, esperem que prou satisfactòria.

Xavi, atentament