El 2 de l'1 (de l'11)

Diumenge, 2 de gener del 2011

Benvolgut diari,

Any nou, vida nova... però PAC vella. Inacabable. El truquet de dividir-la en diversos exercicis em sembla el de l'àvia per fer que el pa duri més. ¿Ja will survive, nosaltres, pobres ànimes estudiantils?


La següent fase de la PAC, en teoria la penúltima, és avaluar una wiki d'un dels grups, triada pel gran consultor. Es tracta de llegir-la amb prou atenció (que no és fàcil) per fer-ne una crítica que s'haurà de publicar al fòrum (que tampoc és bufar i fer ampolles). Aquest dies el grup ens hem comunicat ben poc: quatre comentaris al fòrum i au. La feina de retocar el nostre wiki entenc que s'ha acabat, perquè sols causaria confusió a l'encarregat de criticar-lo. I això que no paro de trobar coses per millorar: que si colors, que si girs de frase, que si enllaços... Alea jacta est, que deien els romans antics.

Comparar és odiós, però ja veig que no pararem de fer-ho mentre valorem les wikis alienes. Suposo que això farà que la tasca no sigui especialment agradable. O potser sí, potser trobem el wiki molt interessant i gaudirem fent-ho... Chi lo sà?

Mentrestant, vaig fent, encara que sigui inconscientment, recapitulació de la feina d'aquestes mesos, de què hem après, on hem fallat, què hem trobat. Confronto les expectatives primeres amb els resultats obtinguts. Tal activitat és causada per la perspectiva (buf, quina passiva!) de posar punt i final a aquest blog, el dia de la Gran Reflexió Final. S'ha despertat un esperit reflexiu i, sorprenentment, força crític amb l'evolució de l'assignatura.

Fa gràcies percebre com les observacions apareixen al teu interior inesperadament, de forma espontània, mentre et lligues les sabates o pares taula. Rollo el Daemon del Sòcrates, o els dropans del Tesla. Conseqüència de la feina intensa durant mesos, que m'ha mantingut ocupat mentalment fins i tot quan no tocava. Xulo, això de tenir un blog. Ara costa de desconnectar, que vol dir que cal desaprendre, que cal trencar lligams. No em queixo, em diverteix, i em revela un aspecte que desconeixia de mi mateix: la capacitat de posar-te en cos i ànima en una feina, sense ni tan sols proposar-t'ho, per simple atracció.

O tal vegada sóc una persona amb trets obsessius! ¿Ara m'hauré de pagar un psiquiatra!?

Només em faltaria això! XD

Bon any a tothom, bons reis i que la força al canut us acompanyi.

Xavi, atentament