(Valoració final) Here comes the end, txuru-txuru...

Diumenge 16 de gener del 2011

Benvolgut diari,

S'ha acabat la feina. Hem presentat la defensa i per tant el grup ja s'ha quedat sense feina i es por dir que passarà a un estat letàrgic o de dissolució, encara que als membres se'ns faci difícil de creure. Personalment em sap greu, perquè sembla que ara que hem adquirit les habilitats per treballar en un entorn virtual ho podríem (o ho hauríem) començar a explotar. Les habilitats que hem après cada un de nosaltres no sé si tenen gaire valor per separat. Hem après a entendre'ns amb aquest grup; amb un altre de diferent, els recursos poden no ser vàlids. Pot semblar paradoxal, però crec que és una crítica prou precisa.

L'última PAC ha estat més relaxada que les anteriors. S'ha tracta de llegir amb un mínim de paciència i interès la feina d'un altre grup, encara que no ens vingués gents de gust, sincerament. Ha servit per veure les mancances que ha tingut la nostra, ni poques ni importants, i també els encerts. Valorar la feina dels altres és força difícil, no calia que el consultor ens fes passar el tràngol, i té un valor pedagògic important. Cada grup és un món i s'ha trobat amb els seus problemes. Estaria bé, però, que el consultor ens hagués mostrat els exercicis o parts que ell considerés ben fetes, a tipus d'exemple, des del principi de l'assignatura. Em consta que n'ha trobat, de casos d'aquests. I per què no ens els ensenya i així n'aprendríem tots?

La defensa ha estat també relaxadeta. Personalment no estava gaire a favor de defensar un treball: si t'hi fan una crítica, sols toca corregir l'error. Obstinar-se a defensar una cosa criticable no té sentit. Potser sí en un entorn laboral, on les crítiques sols són negatives,  ¿però en un entorn d'aprenentatge? És molt més enriquidor aprendre a encaixar crítiques per millorar una feina. Les que hem rebut han estat encertades. No ens podem queixar pas. Ara faltaria una última fase en què el grup hauria de corregir tot allò que troba que és un autèntic error. Això sembla propi del mètode científic.

Parlant del global de l'assignatura, he tingut la mala sort que moltes de les tecnologies que hem usat jo personalment ja les coneixia: Delicious, blog de Blogspot, entorn wiki. Per tant, la part que més m'ha aportat és la de relacionar-nos virtualment. No està malament, però m'esperava més enriquiment. He trobat a faltar, pel que fa a l'entorn wiki, una introducció als drets de propietat intel·lectual, que ens hauria anat força bé i és un tema molt viu i rellevant per als nostres estudis.

Pel que fa al paper de coordinador, que el consultor va tenir tant interès que adoptéssim, nosaltres n'hem prescindit. No sé pas si ens n'hauríem sortit millor, amb la figura. Potser sí. Trobo que en un grup de 4 persones no hauria de caldre un coordinador. Hi hauria més coordinador que feina per coordinar. En fi, torno a dir que n'hem prescindit. I ho tornaríem a fer, crec. Si hem tingut mancances, que n'hem tingut, em sembla que no es pot atribuir a la falta d'aquesta càrrec.

L'assignatura s'ha fet força llarga, al menys a mi. El dia 4 ja vaig entregar una PAC d'una altra assignatura, ajornada, i a 17 encara s'ha de tancar aquesta assignatura, quan em falten menys de 4 dies per fer la primer PS. ¿No es podria concentrar més el temari, per deixar-nos una setmaneta que ens puguem centrar en els exàmens?

La wiki ha anat com ha anat. Vull dir que ara, després de les crítiques dels companys, és claríssim que hi han coses per retocar i millorar i sabem com fer-ho. Ok. Potser aviat, quan tingui més temps lliure, després d'exàmens, em dedicaré a retocar-ne cosetes per deixar-la presentable de cara a l'any que ve el grup que faci aquesta assignatura.

Llàstima que no es pugui compartir en obert per a qualsevol. Es pot mirar si se'n pot copiar el contingut a Google docs. No pot ser que quedi amagada per sempre, amb el que ens ha costat. No seria científic.

I dels companys espero que ens trobem de nou. Caldria una trobada en persona per assegurar-nos que la relació establerta virtualment ha estat prou autèntica. Això condicionarà la nostra actitud en la propera experiència que tinguem d'aquest tipus. A més, el grup demana un període de comiat, un ritual de trobada i salutació. Allò virtual és l'entorn, no les persones.

És criticable, i ja ho vaig comunicar al consultor, que la UOC ens doni tants pocs recursos per fer aquesta PAC. Tan sols el fòrum ha estat utilitzable; per altra banda ha funcionat prou bé, sense ser cap meravella de prestacions. No és barata, la UOC.

Ara com ara no se m'acut res més. Bon senyal, oi? Per cert, aquest blog em sembla que hauria de continuar rebent escrits, encara que sigui per no fer un lleig al Brin i al Page, els de Google. Ja que els hem omplert el servidor amb un blog... I, què coi!, també serà un homenatge al grup La síndrome d'Stallman, que trobo que tant en el nom, en esperit,  i en estètica (en concepte, resumint) vam fer una autèntica troballa. Estic pensant de registrar-ne el concepte... ¿Amb copyright o copyleft? Què em recomanes, diari meu?

Xavi, atentament