ètica, creativitat, eficiència, col·laboració, no discriminació, transparència, solidaritat, llibertat... Competències TIC 1er semestre curs 2010-2011
dijous, 12 de setembre del 2019
dilluns, 17 de gener del 2011
fins aviat companys!!
Coincideixo amb els meus companys amb pràcticament tots els punts que han esmentat. El desconeixement inicial d'alguns recursos, la sensació d'estar perduts al principi que poc a poc vam anar superant. L'abrusadora sensació de manca de temps i que aquesta matèria m'absorbia el doble o triple que les altres i tot hi això mai era suficient. De fet segueixo tenint la sensació que amb una mica més de temps podia haver aportat més material, aprofundir més en el que volia dir, perfilar els detalls... suposo que també aprenem a això, a treballar amb terminis i a espavilar-nos amb les eines i el temps del que disposem.
Estic molt contenta i orgullosa del grup en el que he treballat. Tots tenim realitats molts diferents, amb horaris que poques vegades quadraven i moltes altres tasques a fer, a part de la CTIC i tot hi així ens hem adaptat tot lo bé que hem sabut entre nosaltres, per treballar el més còmodes possibles. I crec que ho hem aconseguit molt bé. Ens hem autocoordinat de manera natural, sense imposicions ni artifici.
Les limitacions tècniques que altres companys tant del meu grup com de l'assignatura ja han detallat, ens han fet les tasques més feixugues algunes vegades, i suposo que seran millorades en propers cursos. El tema és, i sense voler excusar-les, que la realitat que ens envolta moltes vegades és encara més imperfecta, així que també ha estat un bon entrenament (tot i que estic segura que a tots ens hagués agradat estalviar-nos-el).
Crec que al cap i a la fi, tots quatre hem gaudit molt del tema que hem triat i hem conegut nous recursos que ens faran la nostra estada a la uoc més fàcil.
Fins a la propera!!
The End

Sembla que si, que ja s'ha acabat. I la veritat, mai hagués pensat que treballaria tant en aquesta assignatura, potser ens podrien donar tres crèdits més per fer-la, ho podríem proposar.
Si entro a valorar que he apres i que no, jo personalment no coneixia gaire tots els recursos que hem utilitzat. En aquest nivell crec que l'assignatura ha resultat prou profitosa.
Quan vaig començar amb la PAC1 poc imaginava tot lo que tindria que fer servir. Potser la primera pràctica per mi va ser una mica caòtica, tot i que ja havia fet alguna cosa mitjançant la UOC fa un temps, adaptar-me a fer servir la plataforma, l'espai bustia, fòrum, debat, etc. va ser al principi una mica desconcertant. Recordo com durant aquells primer dies em va fer una mica de por la quantitat de missatges i la alta participació dels meus companys en l'espai fòrum, a partir de la primera tasca que vam fer, sobre un grup i algunes dels seus problemes interns, vaig pensar “jo podré mantenir aquest nivell durant tot el curs?” però de fet, finalment tot es va anar posat de cara i també perquè no, al final acabes amb gent que porta el teu ritme i si no és així, doncs acabes adaptant-te a un ritme comú.
La segona PAC la recordo com el període en el que més hem treballat a nivell de grup, perquè més enllà del paper, posar en pràctica els nostres acords no ha sigut fàcil. La realitat és que tenim feina, família, fills etc. i moure´s dintre d'aquest acords respectant que el company no té la culpa de que tu tinguis que marxar a la feina o donar el sopar a un nen o que sé jo, perquè al final tothom té els seus problemes i segur que si estudia a distància és per algun motiu..
Personalment quadrar-ho tot, pactar, pensar com fer-ho millor i tirar-ho endavant ha sigut difícil, però també gratificant, perquè he de dir que no hem tingut conflictes entre nosaltres, tot el contrari, a nivell de grup crec que tothom ha aportat lo millor que té i s'ha intentat adaptar a la resta.
La PAC3 ha sigut per mi com el moment de posar-ho tot sobre la taula,“que hem après? doncs vinga a fer-ho i a fer-ho bé” i així hem fet servir eines per connectar-nos remotament, per fer mapes conceptuals, hem explotat molt l'espai de la UOC, i hem fet servir tot tipus de software per intentar crear un bon projecte. Però d'alguna forma a diferència de la pac anterior els rols ja funcionaven sols, de fet no hem utilitzat cap coordinador realment crec que no s'ha notat, tothom a fet la seva feina.
La PAC4 però ha sigut primer el tancament, per deixar-ho tot a puesto i després la reflexió. És ara que veig que estic més preparat i he guanyat moltes competències que potser m'agradaria fer servir. Ara que m'he adaptat prou bé al grup, però ara això s'acaba, com Verano Azul, the end, així, sense més. Ha sigut profitós i com deia a una companya de la qual vaig fer la valoració, probablement en cap assignatura ens enriquirem més dels altres, dels seus projectes, blocs, comentaris i valoracions.
Qui sap, per la meva part ha estat un plaer i espero que ens veiem en altres assignatures companys i companyes. Això és el final, The End.
diumenge, 16 de gener del 2011
Bye bye, hasta luego !
Ja s'ha acabat, avui ha estat l'últim dia en que el nostre grup s'ha connectat per tal de fer la replica als companys que han valorat la nostra wiki.
Potser saber que era l'última ocassió de treballar junts, ens ha concienciat de formar part d'un equip, que malgrat les dificultats inicials, ha sabut tirar endavant un projecte prou complicat amb eines noves (al menys per part meva). Fa uns mesos no havia escoltat mai, com fer una wiki, un bloc, Google docs (que es podia treballar simultàniament dins una pàgina) o emprar el Delicious com a repositori d'informació cercada per la xarxa. I ara mirant des de la distància, encara recent, me n'adono de la importància d'haver après tantes coses en tant poc temps.
Ha estat una assignatura que m'ha estressat fins a límits preocupants. Perquè cada connexió amb els companys implicava una actualització constant d'informació, encara no havia acabat de pair la nova eina a utilitzar i ja calia fer-la servir i posar-la en pràctica d'inmediat, de forma síncrona i/o asíncrona i amb dificultats de connexió (Google docs no ha estat cap meravella quan es tractava de treballar simultàniament).
D'altra banda, això sí, totes les dificultats s'han traduït en una aprenentatge que no per intensiu ha deixat de ser profitós. Així, en pocs mesos, els meus coneixements d'aquesta matèria s'han multiplicat exponencialment (ha estat útil treballar en equip per suplir les mancances individuals).
Com bé a dit el meu company Xavier, no hem utilitzat la figura del coordinador entre nosaltres, per a la realització del projecte. Sóc de l'opinió tanmateix, que tots hem estat part implícita i en col·laboració de les feines a realitzar.
(Valoració final) Here comes the end, txuru-txuru...
Benvolgut diari,
S'ha acabat la feina. Hem presentat la defensa i per tant el grup ja s'ha quedat sense feina i es por dir que passarà a un estat letàrgic o de dissolució, encara que als membres se'ns faci difícil de creure. Personalment em sap greu, perquè sembla que ara que hem adquirit les habilitats per treballar en un entorn virtual ho podríem (o ho hauríem) començar a explotar. Les habilitats que hem après cada un de nosaltres no sé si tenen gaire valor per separat. Hem après a entendre'ns amb aquest grup; amb un altre de diferent, els recursos poden no ser vàlids. Pot semblar paradoxal, però crec que és una crítica prou precisa.L'última PAC ha estat més relaxada que les anteriors. S'ha tracta de llegir amb un mínim de paciència i interès la feina d'un altre grup, encara que no ens vingués gents de gust, sincerament. Ha servit per veure les mancances que ha tingut la nostra, ni poques ni importants, i també els encerts. Valorar la feina dels altres és força difícil, no calia que el consultor ens fes passar el tràngol, i té un valor pedagògic important. Cada grup és un món i s'ha trobat amb els seus problemes. Estaria bé, però, que el consultor ens hagués mostrat els exercicis o parts que ell considerés ben fetes, a tipus d'exemple, des del principi de l'assignatura. Em consta que n'ha trobat, de casos d'aquests. I per què no ens els ensenya i així n'aprendríem tots?
La defensa ha estat també relaxadeta. Personalment no estava gaire a favor de defensar un treball: si t'hi fan una crítica, sols toca corregir l'error. Obstinar-se a defensar una cosa criticable no té sentit. Potser sí en un entorn laboral, on les crítiques sols són negatives, ¿però en un entorn d'aprenentatge? És molt més enriquidor aprendre a encaixar crítiques per millorar una feina. Les que hem rebut han estat encertades. No ens podem queixar pas. Ara faltaria una última fase en què el grup hauria de corregir tot allò que troba que és un autèntic error. Això sembla propi del mètode científic.
Parlant del global de l'assignatura, he tingut la mala sort que moltes de les tecnologies que hem usat jo personalment ja les coneixia: Delicious, blog de Blogspot, entorn wiki. Per tant, la part que més m'ha aportat és la de relacionar-nos virtualment. No està malament, però m'esperava més enriquiment. He trobat a faltar, pel que fa a l'entorn wiki, una introducció als drets de propietat intel·lectual, que ens hauria anat força bé i és un tema molt viu i rellevant per als nostres estudis.
Pel que fa al paper de coordinador, que el consultor va tenir tant interès que adoptéssim, nosaltres n'hem prescindit. No sé pas si ens n'hauríem sortit millor, amb la figura. Potser sí. Trobo que en un grup de 4 persones no hauria de caldre un coordinador. Hi hauria més coordinador que feina per coordinar. En fi, torno a dir que n'hem prescindit. I ho tornaríem a fer, crec. Si hem tingut mancances, que n'hem tingut, em sembla que no es pot atribuir a la falta d'aquesta càrrec.
L'assignatura s'ha fet força llarga, al menys a mi. El dia 4 ja vaig entregar una PAC d'una altra assignatura, ajornada, i a 17 encara s'ha de tancar aquesta assignatura, quan em falten menys de 4 dies per fer la primer PS. ¿No es podria concentrar més el temari, per deixar-nos una setmaneta que ens puguem centrar en els exàmens?
La wiki ha anat com ha anat. Vull dir que ara, després de les crítiques dels companys, és claríssim que hi han coses per retocar i millorar i sabem com fer-ho. Ok. Potser aviat, quan tingui més temps lliure, després d'exàmens, em dedicaré a retocar-ne cosetes per deixar-la presentable de cara a l'any que ve el grup que faci aquesta assignatura.
Llàstima que no es pugui compartir en obert per a qualsevol. Es pot mirar si se'n pot copiar el contingut a Google docs. No pot ser que quedi amagada per sempre, amb el que ens ha costat. No seria científic.
I dels companys espero que ens trobem de nou. Caldria una trobada en persona per assegurar-nos que la relació establerta virtualment ha estat prou autèntica. Això condicionarà la nostra actitud en la propera experiència que tinguem d'aquest tipus. A més, el grup demana un període de comiat, un ritual de trobada i salutació. Allò virtual és l'entorn, no les persones.
És criticable, i ja ho vaig comunicar al consultor, que la UOC ens doni tants pocs recursos per fer aquesta PAC. Tan sols el fòrum ha estat utilitzable; per altra banda ha funcionat prou bé, sense ser cap meravella de prestacions. No és barata, la UOC.
Ara com ara no se m'acut res més. Bon senyal, oi? Per cert, aquest blog em sembla que hauria de continuar rebent escrits, encara que sigui per no fer un lleig al Brin i al Page, els de Google. Ja que els hem omplert el servidor amb un blog... I, què coi!, també serà un homenatge al grup La síndrome d'Stallman, que trobo que tant en el nom, en esperit, i en estètica (en concepte, resumint) vam fer una autèntica troballa. Estic pensant de registrar-ne el concepte... ¿Amb copyright o copyleft? Què em recomanes, diari meu?
![]() |
| Xavi, atentament |
diumenge, 2 de gener del 2011
El 2 de l'1 (de l'11)
La següent fase de la PAC, en teoria la penúltima, és avaluar una wiki d'un dels grups, triada pel gran consultor. Es tracta de llegir-la amb prou atenció (que no és fàcil) per fer-ne una crítica que s'haurà de publicar al fòrum (que tampoc és bufar i fer ampolles). Aquest dies el grup ens hem comunicat ben poc: quatre comentaris al fòrum i au. La feina de retocar el nostre wiki entenc que s'ha acabat, perquè sols causaria confusió a l'encarregat de criticar-lo. I això que no paro de trobar coses per millorar: que si colors, que si girs de frase, que si enllaços... Alea jacta est, que deien els romans antics.
Comparar és odiós, però ja veig que no pararem de fer-ho mentre valorem les wikis alienes. Suposo que això farà que la tasca no sigui especialment agradable. O potser sí, potser trobem el wiki molt interessant i gaudirem fent-ho... Chi lo sà?
Mentrestant, vaig fent, encara que sigui inconscientment, recapitulació de la feina d'aquestes mesos, de què hem après, on hem fallat, què hem trobat. Confronto les expectatives primeres amb els resultats obtinguts. Tal activitat és causada per la perspectiva (buf, quina passiva!) de posar punt i final a aquest blog, el dia de la Gran Reflexió Final. S'ha despertat un esperit reflexiu i, sorprenentment, força crític amb l'evolució de l'assignatura.
Fa gràcies percebre com les observacions apareixen al teu interior inesperadament, de forma espontània, mentre et lligues les sabates o pares taula. Rollo el Daemon del Sòcrates, o els dropans del Tesla. Conseqüència de la feina intensa durant mesos, que m'ha mantingut ocupat mentalment fins i tot quan no tocava. Xulo, això de tenir un blog. Ara costa de desconnectar, que vol dir que cal desaprendre, que cal trencar lligams. No em queixo, em diverteix, i em revela un aspecte que desconeixia de mi mateix: la capacitat de posar-te en cos i ànima en una feina, sense ni tan sols proposar-t'ho, per simple atracció.
O tal vegada sóc una persona amb trets obsessius! ¿Ara m'hauré de pagar un psiquiatra!?
Només em faltaria això! XD
Bon any a tothom, bons reis i que la força al canut us acompanyi.
![]() |
| Xavi, atentament |
dilluns, 27 de desembre del 2010
Retocs
Com diu el nostre company Xavier ja estem a la fase dels últims retocs,
hem fet la feina més gran, finalment només hem tingut que fer petits retocs.
Personalment m'agrada com ha quedat, està clar que tot és millorable, però
l'he agafat afecte a la nostra wiki, amb la de hores que ens hem deixat. Fa tres mesos hauria estat impossible crear tot lo que hem creat.
Hem assolit moltes competències noves i també hem despertat noves curiositats. Després de fer tant recerca sobre el tema del programari lliure i l'Open Acces he decidit fer molts canvis al software que utilitzo. Crec que aquesta assignatura és d'alguna forma una renovació personal.
Com la majoria dels meus companys tinc moltes ganes de conèixer noves tecnologies, però de vegades la muntanya de informació i la gran quantitat de software nou que surt al mercat fa impossible assolir-lo tot, en el meu cas de vegades m'he arribat a sentir aclaparat.
Per la meva tasca professional, que esta bastant lligada al software informàtic i les noves tecnologies, d'un terreny però molt específic, és fàcil caure en una única direcció d'aprenentatge i deixar de conèixer tot un munt de noves eines.
Tot el software per desenvolupar funcions col•laboratives que hem descobert obre per mi un munt de noves finestres per on començar a treure cap.
diumenge, 26 de desembre del 2010
Diumenge de festes
Hem estat comunicant-nos pel fòrum, asíncronament. Cada cop ho dominem més. El xat l'hem deixat enrere. No sé pas si en farem més ús.
Ja estem dominant i retocant sense por el wiki. Ara que s'acaba la tasca és quan tenim més recursos per fer i refer. Jo potser ho aprofitaré per a la PAC de Fonts d'informació, ja que també ens demanen fer una wiki.
Sols falta esporgar uns detallets del web per fer-ne la presentació. No està malament, tal com ha quedat. Ja no tenim més temps per fer-ne canvis substancials.
Ara es tractarà de fer l'avaluació d'un blog assignat i ens retrobarem tots quatre per defensar el nostre projecte. Després plegarem veles.
Els torrons i l'enfit m'impedeixen d'estar amb més comunicatiu. Potser demà?
Atentament,
Xavi Ribau.
dijous, 23 de desembre del 2010
DELICIOUS
que afegeix tres botons al teu navegador per marcar i organitzar amb TAGS les teves pàgines favorites. 
dimecres, 22 de desembre del 2010
Intentem gaudir
Sembla com si de sobte s'hagués fet un silenci, després de dies de frenètica activitat hem quedat mig extasiats. L'entrega del primer esborrany de la wiki va ser com un descans, tot i que ja sabem que no és real, perquè encara queda molta feina per fer.
Crec que la PAC3 ha sigut com posar en pràctica moltes de les eines que em après fins ara. Vam fer un esforç per aprendre a fer servir l'entorn de la wiki i tota la resta de eines, com el software per fer els mapes conceptuals, els diferents sistemes de comunicació virtual que hem fet servir, el mateix entorn de la UOC. Però a última hora, mentre fèiem els retocs finals de la PAC 3, era com qui ha portat les butxaques plenes de pedres i de sobte un dia es treu els pantalons i té la sensació de anar mig flotant. Vam fer i desfer enllaços, imatges, textos i pàgines a gran velocitat.
El tema que em escollit a fet la feina fàcil, és molt engrescador. Recordo que quan estàvem fent els grups i es feien propostes de temes vaig veure les propostes d'alguns companys i vaig pensar: “potser estaria bé agafar un tema que estigués directament lligat al camí professional que agafaré” si es que es pot tenir una idea quan un està tan al principi del camí com jo del teu futur professional. Així l'objectiu era un tema pràctic. Després però, vaig pensar que tornaria a la màxima que m'intento aplicar des de que vaig decidir tornar a estudiar “Gaudeix molt de lo que fas, de qualsevol cosa per petita que sembli, que res sigui un tràmit” i bé, no ho sé, potser el secret d'arribar a fer que les coses que fas siguin grans és aquest, gaudir-les.
diumenge, 19 de desembre del 2010
sintonia asíncrona
Ens ha costat però hem aconseguit aprendre a treballar asincrònicament, i n'estic tant i tant contenta! crec que amb aquesta darrera PAC hem gestionat molt millor els esforços i repartit més les tasques.
Això no vol dir que no hem patit fins al darrer minut, com deia en Xavi al post anterior, però crec que tots coincidim en estar orgullosos de la feina feta, de la feina ben feta!

I ara a per la darrera PAC! fa com pena començar a tancar el projecte, oi? Amb tots els nervis, incerteses, esforç.. però sobretot amb tot el que em aprés, tant del tema que hem escollit com de les eines que hem anat descobrint amb aquesta assignatura, gràcies al consultor i a la uoc però sobretot gràcies als companys...
en fi, no abancem comiats que encara queda pac per fer!
dissabte, 18 de desembre del 2010
El sospir de després
Amb l'entrega de la PAC 3 el grup s'ha tret un pes de sobre. Pensa que a pocs minuts d'acabar el termini d'entrega encara havíem de retocar al mapa conceptual! Una de les coses que recordaré d'aquesta assignatura són les presses. No sé pas si és una sensació general a la resta dels grups o és que nosaltres no hem sabut organitzar-nos prou bé el temps. Se m'ha fet inacabable, aquesta última PAC. He tingut la sensació de dedicar-hi, no molt de temps, sinó massa temps. I encara hi trobes coses per retocar!
Hem quedat força contents del wiki, tant per presentació com per contingut. Ens ha quedat un tema prou ben explicadet, lleuger de llegir i força rellevant per als estudis de grau. De patxoca, ens en fa, a nosaltres. Ara falta veure què en pensen les autoritats competents.
Encarem l'última PAC, la quarta, que per al grup serà la de comiat. Quan penso que l'últim exercici tornarà a ser individual, sento una solitud que em sobta. Diria que ja m'havia habituat al treball en grup, o potser a la comunicació que comportava, de manera que sempre feia gràcia llegir respostes i comentaris. Sembla contradictori, tot plegat, perquè la gent de lletres tenim fama de no saber treballar en grup.
La reflexió final de la PAC no és pertinent, ara. Però trobo que si es fa una wiki és imprescindible alguna formació en qüestions de drets d'autor, sobretot pel que fa a imatges. Hem anat perduts i insegurs a l'hora de triar i posar pics i al final hem aplicat una solució salomònica, esperem que prou satisfactòria.
![]() |
| Xavi, atentament |
diumenge, 12 de desembre del 2010
La resiliència

M'agradaria acabar amb una paraula que vaig descobrir fa poc, potser és molt coneguda, però això és el que més m'agrada, descobrir... És com conèixer a algú: tu no sabies que existia, ha fet la seva vida sense tu i, de sobte, pam!, l'acabes coneixent i penses que ha fet tantes coses sense tu, però teniu tantes coses en comú. Això, però, no passa sovint, com tampoc em passa sovint que descobreixo una paraula que m'agrada i que em ve de gust fer-la meva, utilitzar-la sovint. La paraula és resiliència, que és la capacitat per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i fins i tot ser transformat positivament per elles.Progresso adequadament
La veritat és que vaig agafar aquesta assignatura per tres motius:
- Per poder adaptar-me a la forma de treballar de la universitat des del primer moment. Vaig pensar que faríem servir eines que m'ajudarien a la resta d'assignatures.
- Perquè em sembla interessant tot lo que te a veure amb les noves tecnologies i els continguts multimèdia
- Perquè no té exàmens i vaig pensar que per començar podria així tenir més temps per descobrir la universitat amb tranquil.litat.
És cert, però, que la sensació és minvant, perquè cada dia estic més acostumat al ritme i he anat adquirint dinàmiques i eines per treballar que un cop assolides es fan servir de una forma mecànica.

A més, aquesta assignatura té una particularitat més: t'obliga a treballar amb més gent, no només a partir de debats, sinó que has de fer un projecte comú amb més gent, gent amb diferents situacions personals, professionals, estètiques, religioses i amb diferents gustos musicals o no, que, això sí, volen el mateix que tu, MILLORAR.
Tot i això com diria el gran Portet progresso adequadament
dissabte, 11 de desembre del 2010
MAPES CONCEPTUALS
Ja havia visitat els Mapes Conceptuals de treballs d'altres anys, aixi com al Google, i pensava quina cosa mes xula.
Però quan va ser el meu moment, va ser una mica : "i ara què?, i com?, i per quan?
Aquesta assignatura m'està ensenyant un tou de coses, a priori tot em sembla: "ja està d'aquesta no me'n sortiré", però llavors gràcies a les ganes que li poso i al que per sort no estic sola, tot allò que creia tan difícil es transforma en una feina engrescadora que dona resultats i normalment aquests son gratificants, quan enllesteixo alguna tasca assignada em sento realment nova i amb empenta de seguir aprenent cada dia una mica més i millor.
Però cal que us digui que està sent tot a un ritme molt frenètic !
Hi han cops que m'atabalo i a casa ho noten, ara ja no diuen deus tenir "aquells dies" referint-se òbviament al període menstrual, ara em diuen deus estar amb la "UOC".
A vegades quan miro el rellotge, penso cal m'ho faci mirar, avui he treballat fent el mapa unes dues horetes i com si res, un cop ets en matèria el temps passa volant. Com aquest matí, he anat introduint pàgines a la wiki del grup i també el temps s'ha parat, quan m'he adonat ha estat pel soroll que feien els meus pobres budells de gana.
Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima.
Doncs ja n'hi ha prou. I la son és la que em recorda quan arribat l'hora de plegar.
Fins aviat.
dimarts, 7 de desembre del 2010
OPEN ACCESS WEEK 2010
ha estat l'organitzadora de la conferència.
Cliqueu aquest enllaç :
diumenge, 5 de desembre del 2010
Stallman's simphony
Estic xalant moltíssim en el procés de redacció de l'entrada. Tota la història al voltant de la formació de la cultura hàcker, dels anys 70 al MIT, d'una colla de nois brillants i ingenus que serien els capdavanters en el futur de certes tecnologies... Apassionant. I la figura en si mateix del personatge Stallman és interessantíssima. Té un aire d'aventura de personatge romàntic innegable. Una persona a qui amb una gran empresa va oferir un contracte laboral molt persuasiu, que li permetria guanyar-se la vida fent el que li agradava, i guanyar reconeixement... no, no era això el que va triar: va rebutjar empresa, contracte i vida còmoda i de triomf per declarar-los expressament la guerra. Vet aquí l'home d'ideals, com els de fa un segle. El meu més profund respecte i la més entregada admiració:
A mesura que vas escrivint i comprenent la seva manera de veure el món, creix la simpatia i l'adhesió per la figura, més enllà de registres utòpics. Em sap greu pels companys perquè em van cedir amablement aquest tema, potser el més agraït de tots. ¿Els puc compensar d'alguna manera?
Hem rebut un missatge del consultor d'aquells que creen emoció, atès que ens avisa que ha detectat plagis en la redacció d'entrades de vés a saber quins grups (fa riure, però cada cop que rebem missatges del consultor sento sonar una alarma). No m'hauria de sentir al·ludit, atès que el resultat final de la meva entrada és feta per la reelaboració (i això vol dir, al capdavall, escriure i escriure i reescriure...) de materials que he anat trobant per aquí i allà a Internet, i que tenia acumulats a l'entrada de la wiki, com a arxiu.
¿Però és possible que sembli que em limito a fer un copy paste del que he trobat? ¿Per què no ha explicitat quins grups s'estan equivocant (o que li ho sembla) encara que sigui privadament? ¿No és millor per l'alumne, en el fons?
Aquesta setmana gairebé no hem tingut contacte, els del grup. Suposo que cadascú va fent. Així que pugui, voldria donar un cop de mà a la resta en l'elaboració de les entrades. Ja els vaig passar enllaços pels temes via Delicious, però em consta que la Núria té dificultats per trobar materials. A veure què hi puc fer.
Els en dec una a tots tres...
![]() |
| Xavi, atentament |
Vinga, va!

Doncs en aquests moments em va perfecte aquest lema. De fet, me l'hauria d'enganxar al vidre de les ulleres per veure'l permanentment... Ummm, però llavors no veuria res més i la cosa podria acabar de manera accidentada... El deixaré de fons de pantalla, millor.
Ara és qüestió de posar ordre, a poc a poc, a tot el batibull ingent d'informació, dades, coneixements, eines, inputs, arf, arf..., que hem anat recopilant i donar-hi forma, posar-hi cara i ulls i que comenci a tenir una aparença de wiki.
He de deixar a un costat l'estrès, l'angoixa i les pors (a no fer-ho bé, a que el grup no rutlli, a no entendre el que ens demana el consultor, a que el ritme de tot plegat és massa ràpid, vaig a contrapeu i començo a tenir flat... aix!) i centrar-me. He vist, fent cas als companys i llegint els blocs d'altres grups, que som molts els que tenim sensacions semblants i no per això el món s'atura.
No es pot endreçar una muntanya de papers de cop, sinó que s'ha de començar per un, després l'altre i l'altre... De mica en mica i amb constància fins que la muntanya no sigui tan alta. Així que, vinga, a estirar del paperet!!
diumenge, 28 de novembre del 2010
Continuem
Aquest setmana tan sols hem xatejat un cop, els del grup; hem confiat en el fòrum per comunicar-nos decisions més o menys importants: un acord a gran velocitat sobre les etiquetes del Delicious, i un parell de suggerències a l'hora de fer els blogs. No ha anat tan malament, al capdavall, i el ritme és més descansat.
M'adono que és força fructífer explorar els blogs dels altres grups, perquè fan troballes força interessants, que poden ser de profit pel teu grup, i alhora et permeten de fer comparacions amb feina del teu grup. El fet de posar tags a les entrades del blog ha estat observat als altres grups, per exemple. Queda tot més ben acabadet, és cert, i no costa gens de fer. Per altra banda, la gent del Ptolomeu han trobat un enllaç per variar el fons de la wiki, i el tenen penjat a un marge del grup, per la qual cosa suposo que de bon principi havien volgut compartir-lo amb la resta. Precisament era un tema que ens portava de cap feia temps. Moltes gràcies, Ptolos!
És divertit, això del blog, perquè pots entrar a l'html i explotar el que saps de disseny web. He aconseguit de posar en cursives la capçalera i endreçar-la mínimament amb un parell d'etiquetes; dues nimieses, és cert, però força plaents. Això de manipular l'html també ho he experimentat amb la wiki, però en molt menor mesura. Hi he retocat la presentació de l'arxiu de so a l'entrada per tal que s'activi automàticament i n'he canviat el color, de negre fosc a blanc discret. Poca cosa més.
Desgraciadament, no veig manera d'entrar al que és pròpiament l'html del wiki, i les instruccions del web originals no hi ajuden perquè, o han quedat antiquades, o tan sols està permès accedir-hi a l'administrador, que entenc que és el Joan. El vídeo que he esmentat abans potser ens donarà claus.
La feina de revisar i corregir les entrades dels altres al blog no em desagrada pas. M'entreté i així trec profit del títol de corrector, que prou que em va costar! També són uns minuts en què se'm fa reflexionar sobre l'escriptura i la llengua, en general; és un exercici força pràctic, i més si curses una carrera. Una tasca que faig perquè em ve de gust i si em ve de gust.
Som ara, pel que fa a pacs, a la fase de creació del mapa conceptual (una altra estratègia, una més, d'aquelles made in USA, oi?). No crec que sigui especialment difícil de fer: serà difícil de posar-nos d'acord entre tots quatre sobre estètica, forma, unió de les parts, etc., tal com va indicar el Joan. Quina gimkana, tu, que és aquesta assignatura!
Demà més, amb Sísif a la memòria.
![]() |
| Xavi, atentament. |
dissabte, 27 de novembre del 2010
Propostes de millora

Avui dissabte, dia 27 de novembre, dia de reflexió electoral, també em dóna peu a reflexionar una mica sobre les polítiques establertes i com s'han anat desenvolupant els primers compassos d'aquesta assignatura.
He pogut comprovar que, com a d'altres grups, la valoració grupal ha estat força decebedora. Els comentaris del consultor han estat crítics, però alhora són realistes. Doncs sí! Sóc objectiva: te raó a dir que no hem fet tot allò que realment s'ens demanava.
Ho dic amb esperit encoratjador, no penseu pas que ho dic per criticar i prou; si ara analitzo amb perspectiva com va anar la PAC 1 trobo que ens vam centrar tots plegats massa en "què dir, més que no pas què fer", i en "la forma, més que el fons".
La meva autocrítica.
La part que el consultor ha fet més incidència per falta d'informació ha estat la Valoració de la Planificació del treball en grup. Fins i tot ens diu que no entén com tenint una bona i ferma estructura amb els Acords Inicials del Grup hem pogut descuidar l'assignació de tasques i plantejament del "calendari de feines".
Per la meva part, després d'haver estat uns dies desconnectada per motius familiars greus, em vaig trobar fent un calendari del grup sense saber gaire què en pensava el grup, del resultat, en introduir-lo a la PAC; es més, fins i tot alguns companys no podien obrir el document perquè estava fet amb l'Excel 2007.
Potser hauria estat millor valorar i ajustar-nos als punts que ara trobem a faltar: objectius generals del projecte i específics de cada fase; tasques i continguts a desenvolupar; materials, recursos i eines que utilitzem; assignacions dels rols de cada membre en cadascuna de les tasques; temporització concretada en la distribució de les tasques en el temps... Tot això no hi era i el consultor ens ho ha retret.
Segueixo reflexionant... Però, després de tot això, encara no em queda clar a qui votaré demà !




