Durant la primavera de 1939, el Ministeri d'Informació del govern britànic va idear una campanya de propaganda davant la imminent guerra amb Alemanya, la Segona Guerra Mundial. Aquesta campanya pretenia fer veure a tots els súbdits de George VI (amb la seva corona com a únic element gràfic), que "tot estava sota control". Tan sols uns quants pòsters van veure la llum i van haver de passar uns 50 anys perquè uns quants se subhastessin i el gran públic en conegués l'existència.
Doncs en aquests moments em va perfecte aquest lema. De fet, me l'hauria d'enganxar al vidre de les ulleres per veure'l permanentment... Ummm, però llavors no veuria res més i la cosa podria acabar de manera accidentada... El deixaré de fons de pantalla, millor.
Ara és qüestió de posar ordre, a poc a poc, a tot el batibull ingent d'informació, dades, coneixements, eines, inputs, arf, arf..., que hem anat recopilant i donar-hi forma, posar-hi cara i ulls i que comenci a tenir una aparença de wiki.
He de deixar a un costat l'estrès, l'angoixa i les pors (a no fer-ho bé, a que el grup no rutlli, a no entendre el que ens demana el consultor, a que el ritme de tot plegat és massa ràpid, vaig a contrapeu i començo a tenir flat... aix!) i centrar-me. He vist, fent cas als companys i llegint els blocs d'altres grups, que som molts els que tenim sensacions semblants i no per això el món s'atura.
No es pot endreçar una muntanya de papers de cop, sinó que s'ha de començar per un, després l'altre i l'altre... De mica en mica i amb constància fins que la muntanya no sigui tan alta. Així que, vinga, a estirar del paperet!!
Doncs en aquests moments em va perfecte aquest lema. De fet, me l'hauria d'enganxar al vidre de les ulleres per veure'l permanentment... Ummm, però llavors no veuria res més i la cosa podria acabar de manera accidentada... El deixaré de fons de pantalla, millor.
Ara és qüestió de posar ordre, a poc a poc, a tot el batibull ingent d'informació, dades, coneixements, eines, inputs, arf, arf..., que hem anat recopilant i donar-hi forma, posar-hi cara i ulls i que comenci a tenir una aparença de wiki.
He de deixar a un costat l'estrès, l'angoixa i les pors (a no fer-ho bé, a que el grup no rutlli, a no entendre el que ens demana el consultor, a que el ritme de tot plegat és massa ràpid, vaig a contrapeu i començo a tenir flat... aix!) i centrar-me. He vist, fent cas als companys i llegint els blocs d'altres grups, que som molts els que tenim sensacions semblants i no per això el món s'atura.
No es pot endreçar una muntanya de papers de cop, sinó que s'ha de començar per un, després l'altre i l'altre... De mica en mica i amb constància fins que la muntanya no sigui tan alta. Així que, vinga, a estirar del paperet!!
