Retocs

Com diu el nostre company Xavier ja estem a la fase dels últims retocs,
hem fet la feina més gran, finalment només hem tingut que fer petits retocs.
Personalment m'agrada com ha quedat, està clar que tot és millorable, però
l'he agafat afecte a la nostra wiki, amb la de hores que ens hem deixat. Fa tres mesos hauria estat impossible crear tot lo que hem creat.

Hem assolit moltes competències noves i també hem despertat noves curiositats. Després de fer tant recerca sobre el tema del programari lliure i l'Open Acces he decidit fer molts canvis al software que utilitzo. Crec que aquesta assignatura és d'alguna forma una renovació personal.
Com la majoria dels meus companys tinc moltes ganes de conèixer noves tecnologies, però de vegades la muntanya de informació i la gran quantitat de software nou que surt al mercat fa impossible assolir-lo tot, en el meu cas de vegades m'he arribat a sentir aclaparat.
Per la meva tasca professional, que esta bastant lligada al software informàtic i les noves tecnologies, d'un terreny però molt específic, és fàcil caure en una única direcció d'aprenentatge i deixar de conèixer tot un munt de noves eines.
Tot el software per desenvolupar funcions col•laboratives que hem descobert obre per mi un munt de noves finestres per on començar a treure cap.

Diumenge de festes

Benvolgut diari,
Hem estat comunicant-nos pel fòrum, asíncronament. Cada cop ho dominem més.  El xat l'hem deixat enrere. No sé pas si en farem més ús.

Ja estem dominant i retocant sense por el wiki. Ara que s'acaba la tasca és quan tenim més recursos per fer i refer. Jo potser ho aprofitaré per a la PAC de Fonts d'informació, ja que també ens demanen fer una wiki.  

Sols falta esporgar uns detallets del web per fer-ne la presentació. No està malament, tal com ha quedat. Ja no tenim més temps per fer-ne canvis substancials.

Ara es tractarà de fer l'avaluació d'un blog assignat i ens retrobarem tots quatre per defensar el nostre projecte. Després plegarem veles.

Els torrons i l'enfit m'impedeixen d'estar amb més comunicatiu. Potser demà?

Atentament,
Xavi Ribau. 

DELICIOUS

Delicious, una web per compartir continguts va ser comprada per ara fa cinc anys.

Es tracta d'un lloc extremadament útil per aquells que com jo, necessitem identificar i posar una mica d'ordre en el elevat nombre de pàgines web consultades.

Gràcies a l'assignatura TIC fa uns mesos, vaig descobrir aquesta eina, que afegeix tres botons al teu navegador per marcar i organitzar amb TAGS les teves pàgines favorites.

Des de llavors, i a banda de la feina universitària faig servir el Delicious a títol personal, per organitzar les pàgines de crítica de cinema que sovint consulto.

Si desapareix aquest etiquetador de marcadors, serà necessari recòrrer a d'altres, com per exemple : Diigo , Evernote , Google Bookmarks i en clara referència al seu antecesor : Sabros.us

Intentem gaudir

Sembla com si de sobte s'hagués fet un silenci, després de dies de frenètica activitat hem quedat mig extasiats. L'entrega del primer esborrany de la wiki va ser com un descans, tot i que ja sabem que no és real, perquè encara queda molta feina per fer.

Crec que la PAC3 ha sigut com posar en pràctica moltes de les eines que em après fins ara. Vam fer un esforç per aprendre a fer servir l'entorn de la wiki i tota la resta de eines, com el software per fer els mapes conceptuals, els diferents sistemes de comunicació virtual que hem fet servir, el mateix entorn de la UOC. Però a última hora, mentre fèiem els retocs finals de la PAC 3, era com qui ha portat les butxaques plenes de pedres i de sobte un dia es treu els pantalons i té la sensació de anar mig flotant. Vam fer i desfer enllaços, imatges, textos i pàgines a gran velocitat.

El tema que em escollit a fet la feina fàcil, és molt engrescador. Recordo que quan estàvem fent els grups i es feien propostes de temes vaig veure les propostes d'alguns companys i vaig pensar: “potser estaria bé agafar un tema que estigués directament lligat al camí professional que agafaré” si es que es pot tenir una idea quan un està tan al principi del camí com jo del teu futur professional. Així l'objectiu era un tema pràctic. Després però, vaig pensar que tornaria a la màxima que m'intento aplicar des de que vaig decidir tornar a estudiar “Gaudeix molt de lo que fas, de qualsevol cosa per petita que sembli, que res sigui un tràmit” i bé, no ho sé, potser el secret d'arribar a fer que les coses que fas siguin grans és aquest, gaudir-les.

sintonia asíncrona

Per fi!

Ens ha costat però hem aconseguit aprendre a treballar asincrònicament, i n'estic tant i tant contenta! crec que amb aquesta darrera PAC hem gestionat molt millor els esforços i repartit més les tasques.

Això no vol dir que no hem patit fins al darrer minut, com deia en Xavi al post anterior, però crec que tots coincidim en estar orgullosos de la feina feta, de la feina ben feta!


I ara a per la darrera PAC! fa com pena començar a tancar el projecte, oi? Amb tots els nervis, incerteses, esforç.. però sobretot amb tot el que em aprés, tant del tema que hem escollit com de les eines que hem anat descobrint amb aquesta assignatura, gràcies al consultor i a la uoc però sobretot gràcies als companys...

en fi, no abancem comiats que encara queda pac per fer!

El sospir de després

Dissabte 18 de desembre del 2010

Benvolgut diari,

Amb l'entrega de la PAC 3 el grup s'ha tret un pes de sobre. Pensa que a pocs minuts d'acabar el termini d'entrega encara havíem de retocar al mapa conceptual! Una de les coses que recordaré d'aquesta assignatura són les presses. No sé pas si és una sensació general a la resta dels grups o és que nosaltres no hem sabut organitzar-nos prou bé el temps. Se m'ha fet inacabable, aquesta última PAC. He tingut la sensació de dedicar-hi, no molt de temps, sinó massa temps. I encara hi trobes coses per retocar!


Hem quedat força contents del wiki, tant per presentació com per contingut. Ens ha quedat un tema prou ben explicadet, lleuger de llegir i força rellevant per als estudis de grau. De patxoca, ens en fa, a nosaltres. Ara falta veure què en pensen les autoritats competents.

Encarem l'última PAC, la quarta, que per al grup serà la de comiat. Quan penso que l'últim exercici tornarà a ser individual, sento una solitud que em sobta. Diria que ja m'havia habituat al treball en grup, o potser a la comunicació que comportava, de manera que sempre feia gràcia llegir respostes i comentaris. Sembla contradictori, tot plegat, perquè la gent de lletres tenim fama de no saber treballar en grup.

La reflexió final de la PAC no és pertinent, ara. Però trobo que si es fa una wiki és imprescindible alguna formació en qüestions de drets d'autor, sobretot pel que fa a imatges. Hem anat perduts i insegurs a l'hora de triar i posar pics i al final hem aplicat una solució salomònica, esperem que prou satisfactòria.

Xavi, atentament

La resiliència

Ja tenim la nota de la PAC 2: com a l'anterior, potser no és la que ens esperàvem. En aquest cas, però, queda molt clar per què: ens hem atipat de contacte síncron, això és un dels motius. Quan vam ser conscients que això podria arribar a ser un problema per assolir l'assignatura ja teníem la PAC 2 entregada. Llavors vam fer una revisió de moltes coses, una d'aquestes, potser la més important, va ser la comunicació. El mal, però, ja estava fet; tot i així, hem reduït aquests tipus de connexions a una a la setmana, més en el cas d'alguna urgència, però hem decidit fer un gir i comunicar-nos més per l'espai de grup de la UOC. Encara que no hem arribat a temps en aquesta PAC, llenço un missatge de tranquil·litat als meus companys, això ho hem resolt i de cara a la PAC 3 ja està en funcionament.

Per altra banda hi ha hagut una utilització desigual del Delicious i sembla que algunes pàgines sense etiquetar correctament o amb introduccions poc detallades; això si ens ho haurem de repassar. Potser intentar homogeneïtzar més per la següent pràctica i repassar més, no queda altre. La presentació de la wiki ha sigut "Millorable"; de cara a la PAC3 haurem d'afegir més imatges i jugar més amb més tipografies; ja he vist que alguns companys ja ho han començat a fer. Llegeixo entre línies que ens inciten una mica a experimentar i millorar la presentació de cara a la següent. En aquest aspecte, podríem tornar a la idea de les sanefes; per altra banda, podríem també intentar editar les pàgines com comentava la Núria. Experimentem!!

Un altre tema és el de l'espai fitxers, potser no li hem donat l'ús que s'esperava, vam confiar en un primer moment en Google docs, perquè era la plataforma en la que treballàvem. Haurem de repassar el seu funcionament; potser ara, amb la gran quantitat de material que tindrem a la wiki, més allò que pugui quedar a Google docs, en podrem fer un bon ús.

Sembla una bogeria, però tot i que ens han donat la segona al front, m'agrada això de pensar i pensar en com millorar alguna cosa. Estic més tranquil perquè a diferència de la PAC anterior entenc millor les coses que no han funcionat.

Veig que en aquesta assignatura ens tocarà treballar de valent. No es tracta només de bones intencions, hem de treballar i treballar. Això és estudiar. Estic, però, content amb el grup que m'ha tocat, perquè en un principi no coneixia a ningú, així que podem dir que si estic ara satisfet és perquè he tingut sort. Tinc molta confiança en la nostra feina.

M'agradaria acabar amb una paraula que vaig descobrir fa poc, potser és molt coneguda, però això és el que més m'agrada, descobrir... És com conèixer a algú: tu no sabies que existia, ha fet la seva vida sense tu i, de sobte, pam!, l'acabes coneixent i penses que ha fet tantes coses sense tu, però teniu tantes coses en comú. Això, però, no passa sovint, com tampoc em passa sovint que descobreixo una paraula que m'agrada i que em ve de gust fer-la meva, utilitzar-la sovint. La paraula és resiliència, que és la capacitat per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i fins i tot ser transformat positivament per elles.

Aquí queda això, companys; cadascú que en tregui el seu profit.

Progresso adequadament

Això està prenent forma, la nostra wiki ja és un projecte al que se li comencen a veure les formes i sembla que fins i tot li està començant a canviar la veu. Potser és ja com un adolescent. Està costant.
La veritat és que vaig agafar aquesta assignatura per tres motius:

1. Per poder adaptar-me a la forma de treballar de la universitat des del primer moment. Vaig pensar que faríem servir eines que m'ajudarien a la resta d'assignatures.
2. Perquè em sembla interessant tot lo que te a veure amb les noves tecnologies i els continguts multimèdia
3. Perquè no té exàmens i vaig pensar que per començar podria així tenir més temps per descobrir la universitat amb tranquil.litat.

Però em vaig equivocar amb el tercer raonament. És veritat que no te exàmens, però es menja la gran majoria del meu temps. Estem aprenent molt, però he tingut la sensació en alguns moments de l'assignatura fins ara que se solapaven els conceptes i no podia aprofundir tot el que m'agradaria, perquè quan començava a control·lar alguna cosa n'hi apareixia una de nova.

És cert, però, que la sensació és minvant, perquè cada dia estic més acostumat al ritme i he anat adquirint dinàmiques i eines per treballar que un cop assolides es fan servir de una forma mecànica.
A més, aquesta assignatura té una particularitat més: t'obliga a treballar amb més gent, no només a partir de debats, sinó que has de fer un projecte comú amb més gent, gent amb diferents situacions personals, professionals, estètiques, religioses i amb diferents gustos musicals o no, que, això sí, volen el mateix que tu, MILLORAR.

Tot i això com diria el gran Portet progresso adequadament

MAPES CONCEPTUALS

Doncs ves per on, ara resulta que també ha calgut aprendre a fer un mapa conceptual, i no tan sols fer-lo si no que calia fer de forma "asíncrona".

Ja havia visitat els Mapes Conceptuals de treballs d'altres anys, aixi com al Google, i pensava quina cosa mes xula.

Però quan va ser el meu moment, va ser una mica : "i ara què?, i com?, i per quan?

Aquesta assignatura m'està ensenyant un tou de coses, a priori tot em sembla: "ja està d'aquesta no me'n sortiré", però llavors gràcies a les ganes que li poso i al que per sort no estic sola, tot allò que creia tan difícil es transforma en una feina engrescadora que dona resultats i normalment aquests son gratificants, quan enllesteixo alguna tasca assignada em sento realment nova i amb empenta de seguir aprenent cada dia una mica més i millor.

Però cal que us digui que està sent tot a un ritme molt frenètic !

Hi han cops que m'atabalo i a casa ho noten, ara ja no diuen deus tenir "aquells dies" referint-se òbviament al període menstrual, ara em diuen deus estar amb la "UOC".

A vegades quan miro el rellotge, penso cal m'ho faci mirar, avui he treballat fent el mapa unes dues horetes i com si res, un cop ets en matèria el temps passa volant. Com aquest matí, he anat introduint pàgines a la wiki del grup i també el temps s'ha parat, quan m'he adonat ha estat pel soroll que feien els meus pobres budells de gana.

Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima.

Doncs ja n'hi ha prou. I la son és la que em recorda quan arribat l'hora de plegar.

Fins aviat.

OPEN ACCESS WEEK 2010

Welcome to Open Acces Week 2010!

Entre els proppassats 18 al 24 d'octubre de 2010 es va celebrar la 4a Open Access Week sota l'eslogan "Learn-Share-Advance".

L'Open Access Week és un esdeveniment global que ofereix la oportunitat a la comunitat acadèmica investigadora de continuar avançant sobre el coneixement dels beneficis que aporta l'Open Access.

Seguint en aquesta línia, ahir dia 6 de desembre es va celebrar a Copenhagen (Dinamarca) la conferència :

"The Open Access Paradigm : What? Where? When? Why? How?"

 ha estat l'organitzadora de la conferència.

En aquesta trobada, i davant la propera (i esperada) adopció a nivell mundial dels "Open Access Self-Archiving Mandates", es considera prioritari pensar com han de ser formulades aquestes normes per tal d'optimitzar-les en un pensament global.

Cliqueu aquest enllaç :

• http://openaccess.eprints.org/index.php?/archives/775-guid.html

La seva lectura resulta força aconsellable, atès que intenta posar les bases d'una homogeneització de l'Open Access a nivell mundial.

Stallman's simphony

Diumenge, 5 de desembre

Benvolgut diari, 

De moment, el grup estem immersos en el procés de creació d'un mapa conceptual, que més que fer servei sembla que ens faci maldecaps, i en la redacció de wiki.  Davant la incertesa de què ens demanava exactament de fer la PAC amb això del mapa conceptual, ho he deixat un xic de banda i em centro en el procés de redacció de l'entrada wiki. Aquesta setmana hi he dedicat unes 10 hores, diria, i encara no està plenament enllestida.

Estic xalant moltíssim en el procés de redacció de l'entrada. Tota la història al voltant de la formació de la cultura hàcker, dels anys 70 al MIT, d'una colla de nois brillants i ingenus que serien els capdavanters en el futur de certes tecnologies... Apassionant. I la figura en si mateix del personatge Stallman és interessantíssima. Té un aire d'aventura de personatge romàntic innegable. Una persona a qui amb una gran empresa va oferir un contracte laboral molt persuasiu, que li permetria guanyar-se la vida fent el que li agradava, i guanyar reconeixement... no, no era això el que va triar: va rebutjar empresa, contracte i vida còmoda i de triomf per declarar-los expressament la guerra. Vet aquí l'home d'ideals, com els de fa un segle. El meu més profund respecte i la més entregada admiració:

A mesura que vas escrivint i comprenent la seva manera de veure el món, creix la simpatia i l'adhesió per la figura, més enllà de registres utòpics. Em sap greu pels companys perquè em van cedir amablement aquest tema, potser el més agraït de tots. ¿Els puc compensar d'alguna manera?

Hem rebut un missatge del consultor d'aquells que creen emoció, atès que ens avisa que ha detectat plagis en la redacció d'entrades de vés a saber quins grups (fa riure, però cada cop que rebem missatges del consultor sento sonar una alarma). No m'hauria de sentir al·ludit, atès que el resultat final de la meva entrada és feta per la reelaboració (i això vol dir, al capdavall, escriure i escriure i reescriure...) de materials que he anat trobant per aquí i allà a Internet, i que tenia acumulats a l'entrada de la wiki, com a arxiu.

¿Però és possible que sembli que em limito a fer un copy paste del que he trobat? ¿Per què no ha explicitat quins grups s'estan equivocant (o que li ho sembla) encara que sigui privadament? ¿No és millor per l'alumne, en el fons?

 Aquesta setmana gairebé no hem tingut contacte, els del grup. Suposo que cadascú va fent. Així que pugui, voldria donar un cop de mà a la resta en l'elaboració de les entrades. Ja els vaig passar enllaços pels temes via Delicious, però em consta que la Núria té dificultats per trobar materials. A veure què hi puc fer.

Els en dec una a tots tres...

Xavi, atentament

Vinga, va!

Durant la primavera de 1939, el Ministeri d'Informació del govern britànic va idear una campanya de propaganda davant la imminent guerra amb Alemanya, la Segona Guerra Mundial. Aquesta campanya pretenia fer veure a tots els súbdits de George VI (amb la seva corona com a únic element gràfic), que "tot estava sota control". Tan sols uns quants pòsters van veure la llum i van haver de passar uns 50 anys perquè uns quants se subhastessin i el gran públic en conegués l'existència.


Doncs en aquests moments em va perfecte aquest lema. De fet, me l'hauria d'enganxar al vidre de les ulleres per veure'l permanentment... Ummm, però llavors no veuria res més i la cosa podria acabar de manera accidentada... El deixaré de fons de pantalla, millor.

Ara és qüestió de posar ordre, a poc a poc, a tot el batibull ingent d'informació, dades, coneixements, eines, inputs, arf, arf..., que hem anat recopilant i donar-hi forma, posar-hi cara i ulls i que comenci a tenir una aparença de wiki.

He de deixar a un costat l'estrès, l'angoixa i les pors (a no fer-ho bé, a que el grup no rutlli, a no entendre el que ens demana el consultor, a que el ritme de tot plegat és massa ràpid, vaig a contrapeu i començo a tenir flat... aix!) i centrar-me. He vist, fent cas als companys i llegint els blocs d'altres grups, que som molts els que tenim sensacions semblants i no per això el món s'atura.

No es pot endreçar una muntanya de papers de cop, sinó que s'ha de començar per un, després l'altre i l'altre... De mica en mica i amb constància fins que la muntanya no sigui tan alta. Així que, vinga, a estirar del paperet!!