Bye bye, hasta luego !

Ja s'ha acabat, avui ha estat l'últim dia en que el nostre grup s'ha connectat per tal de fer la replica als companys que han valorat la nostra wiki.

Potser saber que era l'última ocassió de treballar junts, ens ha concienciat de formar part d'un equip, que malgrat les dificultats inicials, ha sabut tirar endavant un projecte prou complicat amb eines noves (al menys per part meva). Fa uns mesos no havia escoltat mai, com fer una wiki, un bloc, Google docs (que es podia treballar simultàniament dins una pàgina) o emprar el Delicious com a repositori d'informació cercada per la xarxa. I ara mirant des de la distància, encara recent, me n'adono de la importància d'haver après tantes coses en tant poc temps.

Ha estat una assignatura que m'ha estressat fins a límits preocupants. Perquè cada connexió amb els companys implicava una actualització constant d'informació, encara no havia acabat de pair la nova eina a utilitzar i ja calia fer-la servir i posar-la en pràctica d'inmediat, de forma síncrona i/o asíncrona i amb dificultats de connexió (Google docs no ha estat cap meravella quan es tractava de treballar simultàniament).

D'altra banda, això sí, totes les dificultats s'han traduït en una aprenentatge que no per intensiu ha deixat de ser profitós. Així, en pocs mesos, els meus coneixements d'aquesta matèria s'han multiplicat exponencialment (ha estat útil treballar en equip per suplir les mancances individuals).

Com bé a dit el meu company Xavier, no hem utilitzat la figura del coordinador entre nosaltres, per a la realització del projecte. Sóc de l'opinió tanmateix, que tots hem estat part implícita i en col·laboració de les feines a realitzar.

El sospir de després

Dissabte 18 de desembre del 2010

Benvolgut diari,

Amb l'entrega de la PAC 3 el grup s'ha tret un pes de sobre. Pensa que a pocs minuts d'acabar el termini d'entrega encara havíem de retocar al mapa conceptual! Una de les coses que recordaré d'aquesta assignatura són les presses. No sé pas si és una sensació general a la resta dels grups o és que nosaltres no hem sabut organitzar-nos prou bé el temps. Se m'ha fet inacabable, aquesta última PAC. He tingut la sensació de dedicar-hi, no molt de temps, sinó massa temps. I encara hi trobes coses per retocar!


Hem quedat força contents del wiki, tant per presentació com per contingut. Ens ha quedat un tema prou ben explicadet, lleuger de llegir i força rellevant per als estudis de grau. De patxoca, ens en fa, a nosaltres. Ara falta veure què en pensen les autoritats competents.

Encarem l'última PAC, la quarta, que per al grup serà la de comiat. Quan penso que l'últim exercici tornarà a ser individual, sento una solitud que em sobta. Diria que ja m'havia habituat al treball en grup, o potser a la comunicació que comportava, de manera que sempre feia gràcia llegir respostes i comentaris. Sembla contradictori, tot plegat, perquè la gent de lletres tenim fama de no saber treballar en grup.

La reflexió final de la PAC no és pertinent, ara. Però trobo que si es fa una wiki és imprescindible alguna formació en qüestions de drets d'autor, sobretot pel que fa a imatges. Hem anat perduts i insegurs a l'hora de triar i posar pics i al final hem aplicat una solució salomònica, esperem que prou satisfactòria.

Xavi, atentament

MAPES CONCEPTUALS

Doncs ves per on, ara resulta que també ha calgut aprendre a fer un mapa conceptual, i no tan sols fer-lo si no que calia fer de forma "asíncrona".

Ja havia visitat els Mapes Conceptuals de treballs d'altres anys, aixi com al Google, i pensava quina cosa mes xula.

Però quan va ser el meu moment, va ser una mica : "i ara què?, i com?, i per quan?

Aquesta assignatura m'està ensenyant un tou de coses, a priori tot em sembla: "ja està d'aquesta no me'n sortiré", però llavors gràcies a les ganes que li poso i al que per sort no estic sola, tot allò que creia tan difícil es transforma en una feina engrescadora que dona resultats i normalment aquests son gratificants, quan enllesteixo alguna tasca assignada em sento realment nova i amb empenta de seguir aprenent cada dia una mica més i millor.

Però cal que us digui que està sent tot a un ritme molt frenètic !

Hi han cops que m'atabalo i a casa ho noten, ara ja no diuen deus tenir "aquells dies" referint-se òbviament al període menstrual, ara em diuen deus estar amb la "UOC".

A vegades quan miro el rellotge, penso cal m'ho faci mirar, avui he treballat fent el mapa unes dues horetes i com si res, un cop ets en matèria el temps passa volant. Com aquest matí, he anat introduint pàgines a la wiki del grup i també el temps s'ha parat, quan m'he adonat ha estat pel soroll que feien els meus pobres budells de gana.

Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima.

Doncs ja n'hi ha prou. I la son és la que em recorda quan arribat l'hora de plegar.

Fins aviat.

Stallman's simphony

Diumenge, 5 de desembre

Benvolgut diari, 

De moment, el grup estem immersos en el procés de creació d'un mapa conceptual, que més que fer servei sembla que ens faci maldecaps, i en la redacció de wiki.  Davant la incertesa de què ens demanava exactament de fer la PAC amb això del mapa conceptual, ho he deixat un xic de banda i em centro en el procés de redacció de l'entrada wiki. Aquesta setmana hi he dedicat unes 10 hores, diria, i encara no està plenament enllestida.

Estic xalant moltíssim en el procés de redacció de l'entrada. Tota la història al voltant de la formació de la cultura hàcker, dels anys 70 al MIT, d'una colla de nois brillants i ingenus que serien els capdavanters en el futur de certes tecnologies... Apassionant. I la figura en si mateix del personatge Stallman és interessantíssima. Té un aire d'aventura de personatge romàntic innegable. Una persona a qui amb una gran empresa va oferir un contracte laboral molt persuasiu, que li permetria guanyar-se la vida fent el que li agradava, i guanyar reconeixement... no, no era això el que va triar: va rebutjar empresa, contracte i vida còmoda i de triomf per declarar-los expressament la guerra. Vet aquí l'home d'ideals, com els de fa un segle. El meu més profund respecte i la més entregada admiració:

A mesura que vas escrivint i comprenent la seva manera de veure el món, creix la simpatia i l'adhesió per la figura, més enllà de registres utòpics. Em sap greu pels companys perquè em van cedir amablement aquest tema, potser el més agraït de tots. ¿Els puc compensar d'alguna manera?

Hem rebut un missatge del consultor d'aquells que creen emoció, atès que ens avisa que ha detectat plagis en la redacció d'entrades de vés a saber quins grups (fa riure, però cada cop que rebem missatges del consultor sento sonar una alarma). No m'hauria de sentir al·ludit, atès que el resultat final de la meva entrada és feta per la reelaboració (i això vol dir, al capdavall, escriure i escriure i reescriure...) de materials que he anat trobant per aquí i allà a Internet, i que tenia acumulats a l'entrada de la wiki, com a arxiu.

¿Però és possible que sembli que em limito a fer un copy paste del que he trobat? ¿Per què no ha explicitat quins grups s'estan equivocant (o que li ho sembla) encara que sigui privadament? ¿No és millor per l'alumne, en el fons?

 Aquesta setmana gairebé no hem tingut contacte, els del grup. Suposo que cadascú va fent. Així que pugui, voldria donar un cop de mà a la resta en l'elaboració de les entrades. Ja els vaig passar enllaços pels temes via Delicious, però em consta que la Núria té dificultats per trobar materials. A veure què hi puc fer.

Els en dec una a tots tres...

Xavi, atentament

Continuem

Diumenge, 28 de novembre

"Estimat" diari,

Aquest setmana tan sols hem xatejat un cop, els del grup; hem confiat en el fòrum per comunicar-nos decisions més o menys importants: un acord a gran velocitat sobre les etiquetes del Delicious, i un parell de suggerències a l'hora de fer els blogs. No ha anat tan malament, al capdavall, i el ritme és més descansat.

M'adono que és força fructífer explorar els blogs dels altres grups, perquè fan troballes força interessants, que poden ser de profit pel teu grup, i alhora et permeten de fer comparacions amb feina del teu grup. El fet de posar tags a les entrades del blog ha estat observat als altres grups, per exemple. Queda tot més ben acabadet, és cert, i no costa gens de fer. Per altra banda, la gent del Ptolomeu han trobat un enllaç per variar el fons de la wiki, i el tenen penjat a un marge del grup, per la qual cosa suposo que de bon principi havien volgut compartir-lo amb la resta. Precisament era un tema que ens portava de cap feia temps. Moltes gràcies, Ptolos!

És divertit, això del blog, perquè pots entrar a l'html i explotar el que saps de disseny web. He aconseguit de posar en cursives la capçalera i endreçar-la mínimament amb un parell d'etiquetes; dues nimieses, és cert, però força plaents. Això de manipular l'html també ho he experimentat amb la wiki, però en molt menor mesura. Hi he retocat la presentació de l'arxiu de so a l'entrada per tal que s'activi automàticament i n'he canviat el color, de negre fosc a blanc discret. Poca cosa més.

Desgraciadament, no veig manera d'entrar al que és pròpiament l'html del wiki, i les instruccions del web originals no hi ajuden perquè, o han quedat antiquades, o tan sols està permès accedir-hi a l'administrador, que entenc que és el Joan. El vídeo que he esmentat abans potser ens donarà claus.

La feina de revisar i corregir les entrades dels altres al blog no em desagrada pas. M'entreté i així trec profit del títol de corrector, que prou que em va costar! També són uns minuts en què se'm fa reflexionar sobre l'escriptura i la llengua, en general; és un exercici força pràctic, i més si curses una carrera. Una tasca que faig perquè em ve de gust i si em ve de gust.

Som ara, pel que fa a pacs, a la fase de creació del mapa conceptual (una altra estratègia, una més, d'aquelles made in USA, oi?). No crec que sigui especialment difícil de fer: serà difícil de posar-nos d'acord entre tots quatre sobre estètica, forma, unió de les parts, etc., tal com va indicar el Joan. Quina gimkana, tu, que és aquesta assignatura!

Demà més, amb Sísif a la memòria.

Xavi, atentament.