Bye bye, hasta luego !

Ja s'ha acabat, avui ha estat l'últim dia en que el nostre grup s'ha connectat per tal de fer la replica als companys que han valorat la nostra wiki.

Potser saber que era l'última ocassió de treballar junts, ens ha concienciat de formar part d'un equip, que malgrat les dificultats inicials, ha sabut tirar endavant un projecte prou complicat amb eines noves (al menys per part meva). Fa uns mesos no havia escoltat mai, com fer una wiki, un bloc, Google docs (que es podia treballar simultàniament dins una pàgina) o emprar el Delicious com a repositori d'informació cercada per la xarxa. I ara mirant des de la distància, encara recent, me n'adono de la importància d'haver après tantes coses en tant poc temps.

Ha estat una assignatura que m'ha estressat fins a límits preocupants. Perquè cada connexió amb els companys implicava una actualització constant d'informació, encara no havia acabat de pair la nova eina a utilitzar i ja calia fer-la servir i posar-la en pràctica d'inmediat, de forma síncrona i/o asíncrona i amb dificultats de connexió (Google docs no ha estat cap meravella quan es tractava de treballar simultàniament).

D'altra banda, això sí, totes les dificultats s'han traduït en una aprenentatge que no per intensiu ha deixat de ser profitós. Així, en pocs mesos, els meus coneixements d'aquesta matèria s'han multiplicat exponencialment (ha estat útil treballar en equip per suplir les mancances individuals).

Com bé a dit el meu company Xavier, no hem utilitzat la figura del coordinador entre nosaltres, per a la realització del projecte. Sóc de l'opinió tanmateix, que tots hem estat part implícita i en col·laboració de les feines a realitzar.

Intentem gaudir

Sembla com si de sobte s'hagués fet un silenci, després de dies de frenètica activitat hem quedat mig extasiats. L'entrega del primer esborrany de la wiki va ser com un descans, tot i que ja sabem que no és real, perquè encara queda molta feina per fer.

Crec que la PAC3 ha sigut com posar en pràctica moltes de les eines que em après fins ara. Vam fer un esforç per aprendre a fer servir l'entorn de la wiki i tota la resta de eines, com el software per fer els mapes conceptuals, els diferents sistemes de comunicació virtual que hem fet servir, el mateix entorn de la UOC. Però a última hora, mentre fèiem els retocs finals de la PAC 3, era com qui ha portat les butxaques plenes de pedres i de sobte un dia es treu els pantalons i té la sensació de anar mig flotant. Vam fer i desfer enllaços, imatges, textos i pàgines a gran velocitat.

El tema que em escollit a fet la feina fàcil, és molt engrescador. Recordo que quan estàvem fent els grups i es feien propostes de temes vaig veure les propostes d'alguns companys i vaig pensar: “potser estaria bé agafar un tema que estigués directament lligat al camí professional que agafaré” si es que es pot tenir una idea quan un està tan al principi del camí com jo del teu futur professional. Així l'objectiu era un tema pràctic. Després però, vaig pensar que tornaria a la màxima que m'intento aplicar des de que vaig decidir tornar a estudiar “Gaudeix molt de lo que fas, de qualsevol cosa per petita que sembli, que res sigui un tràmit” i bé, no ho sé, potser el secret d'arribar a fer que les coses que fas siguin grans és aquest, gaudir-les.

La resiliència

Ja tenim la nota de la PAC 2: com a l'anterior, potser no és la que ens esperàvem. En aquest cas, però, queda molt clar per què: ens hem atipat de contacte síncron, això és un dels motius. Quan vam ser conscients que això podria arribar a ser un problema per assolir l'assignatura ja teníem la PAC 2 entregada. Llavors vam fer una revisió de moltes coses, una d'aquestes, potser la més important, va ser la comunicació. El mal, però, ja estava fet; tot i així, hem reduït aquests tipus de connexions a una a la setmana, més en el cas d'alguna urgència, però hem decidit fer un gir i comunicar-nos més per l'espai de grup de la UOC. Encara que no hem arribat a temps en aquesta PAC, llenço un missatge de tranquil·litat als meus companys, això ho hem resolt i de cara a la PAC 3 ja està en funcionament.

Per altra banda hi ha hagut una utilització desigual del Delicious i sembla que algunes pàgines sense etiquetar correctament o amb introduccions poc detallades; això si ens ho haurem de repassar. Potser intentar homogeneïtzar més per la següent pràctica i repassar més, no queda altre. La presentació de la wiki ha sigut "Millorable"; de cara a la PAC3 haurem d'afegir més imatges i jugar més amb més tipografies; ja he vist que alguns companys ja ho han començat a fer. Llegeixo entre línies que ens inciten una mica a experimentar i millorar la presentació de cara a la següent. En aquest aspecte, podríem tornar a la idea de les sanefes; per altra banda, podríem també intentar editar les pàgines com comentava la Núria. Experimentem!!

Un altre tema és el de l'espai fitxers, potser no li hem donat l'ús que s'esperava, vam confiar en un primer moment en Google docs, perquè era la plataforma en la que treballàvem. Haurem de repassar el seu funcionament; potser ara, amb la gran quantitat de material que tindrem a la wiki, més allò que pugui quedar a Google docs, en podrem fer un bon ús.

Sembla una bogeria, però tot i que ens han donat la segona al front, m'agrada això de pensar i pensar en com millorar alguna cosa. Estic més tranquil perquè a diferència de la PAC anterior entenc millor les coses que no han funcionat.

Veig que en aquesta assignatura ens tocarà treballar de valent. No es tracta només de bones intencions, hem de treballar i treballar. Això és estudiar. Estic, però, content amb el grup que m'ha tocat, perquè en un principi no coneixia a ningú, així que podem dir que si estic ara satisfet és perquè he tingut sort. Tinc molta confiança en la nostra feina.

M'agradaria acabar amb una paraula que vaig descobrir fa poc, potser és molt coneguda, però això és el que més m'agrada, descobrir... És com conèixer a algú: tu no sabies que existia, ha fet la seva vida sense tu i, de sobte, pam!, l'acabes coneixent i penses que ha fet tantes coses sense tu, però teniu tantes coses en comú. Això, però, no passa sovint, com tampoc em passa sovint que descobreixo una paraula que m'agrada i que em ve de gust fer-la meva, utilitzar-la sovint. La paraula és resiliència, que és la capacitat per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i fins i tot ser transformat positivament per elles.

Aquí queda això, companys; cadascú que en tregui el seu profit.

Progresso adequadament

Això està prenent forma, la nostra wiki ja és un projecte al que se li comencen a veure les formes i sembla que fins i tot li està començant a canviar la veu. Potser és ja com un adolescent. Està costant.
La veritat és que vaig agafar aquesta assignatura per tres motius:

1. Per poder adaptar-me a la forma de treballar de la universitat des del primer moment. Vaig pensar que faríem servir eines que m'ajudarien a la resta d'assignatures.
2. Perquè em sembla interessant tot lo que te a veure amb les noves tecnologies i els continguts multimèdia
3. Perquè no té exàmens i vaig pensar que per començar podria així tenir més temps per descobrir la universitat amb tranquil.litat.

Però em vaig equivocar amb el tercer raonament. És veritat que no te exàmens, però es menja la gran majoria del meu temps. Estem aprenent molt, però he tingut la sensació en alguns moments de l'assignatura fins ara que se solapaven els conceptes i no podia aprofundir tot el que m'agradaria, perquè quan començava a control·lar alguna cosa n'hi apareixia una de nova.

És cert, però, que la sensació és minvant, perquè cada dia estic més acostumat al ritme i he anat adquirint dinàmiques i eines per treballar que un cop assolides es fan servir de una forma mecànica.
A més, aquesta assignatura té una particularitat més: t'obliga a treballar amb més gent, no només a partir de debats, sinó que has de fer un projecte comú amb més gent, gent amb diferents situacions personals, professionals, estètiques, religioses i amb diferents gustos musicals o no, que, això sí, volen el mateix que tu, MILLORAR.

Tot i això com diria el gran Portet progresso adequadament