Intentem gaudir

Sembla com si de sobte s'hagués fet un silenci, després de dies de frenètica activitat hem quedat mig extasiats. L'entrega del primer esborrany de la wiki va ser com un descans, tot i que ja sabem que no és real, perquè encara queda molta feina per fer.

Crec que la PAC3 ha sigut com posar en pràctica moltes de les eines que em après fins ara. Vam fer un esforç per aprendre a fer servir l'entorn de la wiki i tota la resta de eines, com el software per fer els mapes conceptuals, els diferents sistemes de comunicació virtual que hem fet servir, el mateix entorn de la UOC. Però a última hora, mentre fèiem els retocs finals de la PAC 3, era com qui ha portat les butxaques plenes de pedres i de sobte un dia es treu els pantalons i té la sensació de anar mig flotant. Vam fer i desfer enllaços, imatges, textos i pàgines a gran velocitat.

El tema que em escollit a fet la feina fàcil, és molt engrescador. Recordo que quan estàvem fent els grups i es feien propostes de temes vaig veure les propostes d'alguns companys i vaig pensar: “potser estaria bé agafar un tema que estigués directament lligat al camí professional que agafaré” si es que es pot tenir una idea quan un està tan al principi del camí com jo del teu futur professional. Així l'objectiu era un tema pràctic. Després però, vaig pensar que tornaria a la màxima que m'intento aplicar des de que vaig decidir tornar a estudiar “Gaudeix molt de lo que fas, de qualsevol cosa per petita que sembli, que res sigui un tràmit” i bé, no ho sé, potser el secret d'arribar a fer que les coses que fas siguin grans és aquest, gaudir-les.

La resiliència

Ja tenim la nota de la PAC 2: com a l'anterior, potser no és la que ens esperàvem. En aquest cas, però, queda molt clar per què: ens hem atipat de contacte síncron, això és un dels motius. Quan vam ser conscients que això podria arribar a ser un problema per assolir l'assignatura ja teníem la PAC 2 entregada. Llavors vam fer una revisió de moltes coses, una d'aquestes, potser la més important, va ser la comunicació. El mal, però, ja estava fet; tot i així, hem reduït aquests tipus de connexions a una a la setmana, més en el cas d'alguna urgència, però hem decidit fer un gir i comunicar-nos més per l'espai de grup de la UOC. Encara que no hem arribat a temps en aquesta PAC, llenço un missatge de tranquil·litat als meus companys, això ho hem resolt i de cara a la PAC 3 ja està en funcionament.

Per altra banda hi ha hagut una utilització desigual del Delicious i sembla que algunes pàgines sense etiquetar correctament o amb introduccions poc detallades; això si ens ho haurem de repassar. Potser intentar homogeneïtzar més per la següent pràctica i repassar més, no queda altre. La presentació de la wiki ha sigut "Millorable"; de cara a la PAC3 haurem d'afegir més imatges i jugar més amb més tipografies; ja he vist que alguns companys ja ho han començat a fer. Llegeixo entre línies que ens inciten una mica a experimentar i millorar la presentació de cara a la següent. En aquest aspecte, podríem tornar a la idea de les sanefes; per altra banda, podríem també intentar editar les pàgines com comentava la Núria. Experimentem!!

Un altre tema és el de l'espai fitxers, potser no li hem donat l'ús que s'esperava, vam confiar en un primer moment en Google docs, perquè era la plataforma en la que treballàvem. Haurem de repassar el seu funcionament; potser ara, amb la gran quantitat de material que tindrem a la wiki, més allò que pugui quedar a Google docs, en podrem fer un bon ús.

Sembla una bogeria, però tot i que ens han donat la segona al front, m'agrada això de pensar i pensar en com millorar alguna cosa. Estic més tranquil perquè a diferència de la PAC anterior entenc millor les coses que no han funcionat.

Veig que en aquesta assignatura ens tocarà treballar de valent. No es tracta només de bones intencions, hem de treballar i treballar. Això és estudiar. Estic, però, content amb el grup que m'ha tocat, perquè en un principi no coneixia a ningú, així que podem dir que si estic ara satisfet és perquè he tingut sort. Tinc molta confiança en la nostra feina.

M'agradaria acabar amb una paraula que vaig descobrir fa poc, potser és molt coneguda, però això és el que més m'agrada, descobrir... És com conèixer a algú: tu no sabies que existia, ha fet la seva vida sense tu i, de sobte, pam!, l'acabes coneixent i penses que ha fet tantes coses sense tu, però teniu tantes coses en comú. Això, però, no passa sovint, com tampoc em passa sovint que descobreixo una paraula que m'agrada i que em ve de gust fer-la meva, utilitzar-la sovint. La paraula és resiliència, que és la capacitat per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i fins i tot ser transformat positivament per elles.

Aquí queda això, companys; cadascú que en tregui el seu profit.

Progresso adequadament

Això està prenent forma, la nostra wiki ja és un projecte al que se li comencen a veure les formes i sembla que fins i tot li està començant a canviar la veu. Potser és ja com un adolescent. Està costant.
La veritat és que vaig agafar aquesta assignatura per tres motius:

1. Per poder adaptar-me a la forma de treballar de la universitat des del primer moment. Vaig pensar que faríem servir eines que m'ajudarien a la resta d'assignatures.
2. Perquè em sembla interessant tot lo que te a veure amb les noves tecnologies i els continguts multimèdia
3. Perquè no té exàmens i vaig pensar que per començar podria així tenir més temps per descobrir la universitat amb tranquil.litat.

Però em vaig equivocar amb el tercer raonament. És veritat que no te exàmens, però es menja la gran majoria del meu temps. Estem aprenent molt, però he tingut la sensació en alguns moments de l'assignatura fins ara que se solapaven els conceptes i no podia aprofundir tot el que m'agradaria, perquè quan començava a control·lar alguna cosa n'hi apareixia una de nova.

És cert, però, que la sensació és minvant, perquè cada dia estic més acostumat al ritme i he anat adquirint dinàmiques i eines per treballar que un cop assolides es fan servir de una forma mecànica.
A més, aquesta assignatura té una particularitat més: t'obliga a treballar amb més gent, no només a partir de debats, sinó que has de fer un projecte comú amb més gent, gent amb diferents situacions personals, professionals, estètiques, religioses i amb diferents gustos musicals o no, que, això sí, volen el mateix que tu, MILLORAR.

Tot i això com diria el gran Portet progresso adequadament

MAPES CONCEPTUALS

Doncs ves per on, ara resulta que també ha calgut aprendre a fer un mapa conceptual, i no tan sols fer-lo si no que calia fer de forma "asíncrona".

Ja havia visitat els Mapes Conceptuals de treballs d'altres anys, aixi com al Google, i pensava quina cosa mes xula.

Però quan va ser el meu moment, va ser una mica : "i ara què?, i com?, i per quan?

Aquesta assignatura m'està ensenyant un tou de coses, a priori tot em sembla: "ja està d'aquesta no me'n sortiré", però llavors gràcies a les ganes que li poso i al que per sort no estic sola, tot allò que creia tan difícil es transforma en una feina engrescadora que dona resultats i normalment aquests son gratificants, quan enllesteixo alguna tasca assignada em sento realment nova i amb empenta de seguir aprenent cada dia una mica més i millor.

Però cal que us digui que està sent tot a un ritme molt frenètic !

Hi han cops que m'atabalo i a casa ho noten, ara ja no diuen deus tenir "aquells dies" referint-se òbviament al període menstrual, ara em diuen deus estar amb la "UOC".

A vegades quan miro el rellotge, penso cal m'ho faci mirar, avui he treballat fent el mapa unes dues horetes i com si res, un cop ets en matèria el temps passa volant. Com aquest matí, he anat introduint pàgines a la wiki del grup i també el temps s'ha parat, quan m'he adonat ha estat pel soroll que feien els meus pobres budells de gana.

Ara que miro de nou el rellotge, ja és demà, la 1:00 de la matinada... i encara sense sopar. No si encara, quan em preguntin: què fas dieta? contestaré: no! es que estudiar aprima.

Doncs ja n'hi ha prou. I la son és la que em recorda quan arribat l'hora de plegar.

Fins aviat.

OPEN ACCESS WEEK 2010

Welcome to Open Acces Week 2010!

Entre els proppassats 18 al 24 d'octubre de 2010 es va celebrar la 4a Open Access Week sota l'eslogan "Learn-Share-Advance".

L'Open Access Week és un esdeveniment global que ofereix la oportunitat a la comunitat acadèmica investigadora de continuar avançant sobre el coneixement dels beneficis que aporta l'Open Access.

Seguint en aquesta línia, ahir dia 6 de desembre es va celebrar a Copenhagen (Dinamarca) la conferència :

"The Open Access Paradigm : What? Where? When? Why? How?"

 ha estat l'organitzadora de la conferència.

En aquesta trobada, i davant la propera (i esperada) adopció a nivell mundial dels "Open Access Self-Archiving Mandates", es considera prioritari pensar com han de ser formulades aquestes normes per tal d'optimitzar-les en un pensament global.

Cliqueu aquest enllaç :

• http://openaccess.eprints.org/index.php?/archives/775-guid.html

La seva lectura resulta força aconsellable, atès que intenta posar les bases d'una homogeneització de l'Open Access a nivell mundial.