dijous, 12 de setembre del 2019

Alumnes de 3r, INS Pere Borrell, curs 2018-19: 
Mira el vídeo i respon les preguntes a la llibreta. Pots consultar informació a internet per respondre les preguntes:
https://edpuzzle.com/assignments/5d77dc1e2ae2d240b8ebc100/watch 

dilluns, 17 de gener del 2011

fins aviat companys!!

Doncs si, tots plegats ens acomiadem, fins a la propera assignatura en la que tinguem la sort de coincidir, n'estic segura que ho farem.

Coincideixo amb els meus companys amb pràcticament tots els punts que han esmentat. El desconeixement inicial d'alguns recursos, la sensació d'estar perduts al principi que poc a poc vam anar superant. L'abrusadora sensació de manca de temps i que aquesta matèria m'absorbia el doble o triple que les altres i tot hi això mai era suficient. De fet segueixo tenint la sensació que amb una mica més de temps podia haver aportat més material, aprofundir més en el que volia dir, perfilar els detalls... suposo que també aprenem a això, a treballar amb terminis i a espavilar-nos amb les eines i el temps del que disposem.

Estic molt contenta i orgullosa del grup en el que he treballat. Tots tenim realitats molts diferents, amb horaris que poques vegades quadraven i moltes altres tasques a fer, a part de la CTIC i tot hi així ens hem adaptat tot lo bé que hem sabut entre nosaltres, per treballar el més còmodes possibles. I crec que ho hem aconseguit molt bé. Ens hem autocoordinat de manera natural, sense imposicions ni artifici.

Les limitacions tècniques que altres companys tant del meu grup com de l'assignatura ja han detallat, ens han fet les tasques més feixugues algunes vegades, i suposo que seran millorades en propers cursos. El tema és, i sense voler excusar-les, que la realitat que ens envolta moltes vegades és encara més imperfecta, així que també ha estat un bon entrenament (tot i que estic segura que a tots ens hagués agradat estalviar-nos-el).

Crec que al cap i a la fi, tots quatre hem gaudit molt del tema que hem triat i hem conegut nous recursos que ens faran la nostra estada a la uoc més fàcil.

Fins a la propera!!


The End


Sembla que si, que ja s'ha acabat. I la veritat, mai hagués pensat que treballaria tant en aquesta assignatura, potser ens podrien donar tres crèdits més per fer-la, ho podríem proposar.

Si entro a valorar que he apres i que no, jo personalment no coneixia gaire tots els recursos que hem utilitzat. En aquest nivell crec que l'assignatura ha resultat prou profitosa.

Quan vaig començar amb la PAC1 poc imaginava tot lo que tindria que fer servir. Potser la primera pràctica per mi va ser una mica caòtica, tot i que ja havia fet alguna cosa mitjançant la UOC fa un temps, adaptar-me a fer servir la plataforma, l'espai bustia, fòrum, debat, etc. va ser al principi una mica desconcertant. Recordo com durant aquells primer dies em va fer una mica de por la quantitat de missatges i la alta participació dels meus companys en l'espai fòrum, a partir de la primera tasca que vam fer, sobre un grup i algunes dels seus problemes interns, vaig pensar “jo podré mantenir aquest nivell durant tot el curs?” però de fet, finalment tot es va anar posat de cara i també perquè no, al final acabes amb gent que porta el teu ritme i si no és així, doncs acabes adaptant-te a un ritme comú.

La segona PAC la recordo com el període en el que més hem treballat a nivell de grup, perquè més enllà del paper, posar en pràctica els nostres acords no ha sigut fàcil. La realitat és que tenim feina, família, fills etc. i moure´s dintre d'aquest acords respectant que el company no té la culpa de que tu tinguis que marxar a la feina o donar el sopar a un nen o que sé jo, perquè al final tothom té els seus problemes i segur que si estudia a distància és per algun motiu..

Personalment quadrar-ho tot, pactar, pensar com fer-ho millor i tirar-ho endavant ha sigut difícil, però també gratificant, perquè he de dir que no hem tingut conflictes entre nosaltres, tot el contrari, a nivell de grup crec que tothom ha aportat lo millor que té i s'ha intentat adaptar a la resta.

La PAC3 ha sigut per mi com el moment de posar-ho tot sobre la taula,“que hem après? doncs vinga a fer-ho i a fer-ho bé” i així hem fet servir eines per connectar-nos remotament, per fer mapes conceptuals, hem explotat molt l'espai de la UOC, i hem fet servir tot tipus de software per intentar crear un bon projecte. Però d'alguna forma a diferència de la pac anterior els rols ja funcionaven sols, de fet no hem utilitzat cap coordinador realment crec que no s'ha notat, tothom a fet la seva feina.

La PAC4 però ha sigut primer el tancament, per deixar-ho tot a puesto i després la reflexió. És ara que veig que estic més preparat i he guanyat moltes competències que potser m'agradaria fer servir. Ara que m'he adaptat prou bé al grup, però ara això s'acaba, com Verano Azul, the end, així, sense més. Ha sigut profitós i com deia a una companya de la qual vaig fer la valoració, probablement en cap assignatura ens enriquirem més dels altres, dels seus projectes, blocs, comentaris i valoracions.

Qui sap, per la meva part ha estat un plaer i espero que ens veiem en altres assignatures companys i companyes. Això és el final, The End.


diumenge, 16 de gener del 2011

Bye bye, hasta luego !


Ja s'ha acabat, avui ha estat l'últim dia en que el nostre grup s'ha connectat per tal de fer la replica als companys que han valorat la nostra wiki.


Potser saber que era l'última ocassió de treballar junts, ens ha concienciat de formar part d'un equip, que malgrat les dificultats inicials, ha sabut tirar endavant un projecte prou complicat amb eines noves (al menys per part meva). Fa uns mesos no havia escoltat mai, com fer una wiki, un bloc, Google docs (que es podia treballar simultàniament dins una pàgina) o emprar el Delicious com a repositori d'informació cercada per la xarxa. I ara mirant des de la distància, encara recent, me n'adono de la importància d'haver après tantes coses en tant poc temps.


Ha estat una assignatura que m'ha estressat fins a límits preocupants. Perquè cada connexió amb els companys implicava una actualització constant d'informació, encara no havia acabat de pair la nova eina a utilitzar i ja calia fer-la servir i posar-la en pràctica d'inmediat, de forma síncrona i/o asíncrona i amb dificultats de connexió (Google docs no ha estat cap meravella quan es tractava de treballar simultàniament).


D'altra banda, això sí, totes les dificultats s'han traduït en una aprenentatge que no per intensiu ha deixat de ser profitós. Així, en pocs mesos, els meus coneixements d'aquesta matèria s'han multiplicat exponencialment (ha estat útil treballar en equip per suplir les mancances individuals).


Com bé a dit el meu company Xavier, no hem utilitzat la figura del coordinador entre nosaltres, per a la realització del projecte. Sóc de l'opinió tanmateix, que tots hem estat part implícita i en col·laboració de les feines a realitzar.


(Valoració final) Here comes the end, txuru-txuru...

Diumenge 16 de gener del 2011


Benvolgut diari,

S'ha acabat la feina. Hem presentat la defensa i per tant el grup ja s'ha quedat sense feina i es por dir que passarà a un estat letàrgic o de dissolució, encara que als membres se'ns faci difícil de creure. Personalment em sap greu, perquè sembla que ara que hem adquirit les habilitats per treballar en un entorn virtual ho podríem (o ho hauríem) començar a explotar. Les habilitats que hem après cada un de nosaltres no sé si tenen gaire valor per separat. Hem après a entendre'ns amb aquest grup; amb un altre de diferent, els recursos poden no ser vàlids. Pot semblar paradoxal, però crec que és una crítica prou precisa.

L'última PAC ha estat més relaxada que les anteriors. S'ha tracta de llegir amb un mínim de paciència i interès la feina d'un altre grup, encara que no ens vingués gents de gust, sincerament. Ha servit per veure les mancances que ha tingut la nostra, ni poques ni importants, i també els encerts. Valorar la feina dels altres és força difícil, no calia que el consultor ens fes passar el tràngol, i té un valor pedagògic important. Cada grup és un món i s'ha trobat amb els seus problemes. Estaria bé, però, que el consultor ens hagués mostrat els exercicis o parts que ell considerés ben fetes, a tipus d'exemple, des del principi de l'assignatura. Em consta que n'ha trobat, de casos d'aquests. I per què no ens els ensenya i així n'aprendríem tots?

La defensa ha estat també relaxadeta. Personalment no estava gaire a favor de defensar un treball: si t'hi fan una crítica, sols toca corregir l'error. Obstinar-se a defensar una cosa criticable no té sentit. Potser sí en un entorn laboral, on les crítiques sols són negatives,  ¿però en un entorn d'aprenentatge? És molt més enriquidor aprendre a encaixar crítiques per millorar una feina. Les que hem rebut han estat encertades. No ens podem queixar pas. Ara faltaria una última fase en què el grup hauria de corregir tot allò que troba que és un autèntic error. Això sembla propi del mètode científic.

Parlant del global de l'assignatura, he tingut la mala sort que moltes de les tecnologies que hem usat jo personalment ja les coneixia: Delicious, blog de Blogspot, entorn wiki. Per tant, la part que més m'ha aportat és la de relacionar-nos virtualment. No està malament, però m'esperava més enriquiment. He trobat a faltar, pel que fa a l'entorn wiki, una introducció als drets de propietat intel·lectual, que ens hauria anat força bé i és un tema molt viu i rellevant per als nostres estudis.

Pel que fa al paper de coordinador, que el consultor va tenir tant interès que adoptéssim, nosaltres n'hem prescindit. No sé pas si ens n'hauríem sortit millor, amb la figura. Potser sí. Trobo que en un grup de 4 persones no hauria de caldre un coordinador. Hi hauria més coordinador que feina per coordinar. En fi, torno a dir que n'hem prescindit. I ho tornaríem a fer, crec. Si hem tingut mancances, que n'hem tingut, em sembla que no es pot atribuir a la falta d'aquesta càrrec.

L'assignatura s'ha fet força llarga, al menys a mi. El dia 4 ja vaig entregar una PAC d'una altra assignatura, ajornada, i a 17 encara s'ha de tancar aquesta assignatura, quan em falten menys de 4 dies per fer la primer PS. ¿No es podria concentrar més el temari, per deixar-nos una setmaneta que ens puguem centrar en els exàmens?

La wiki ha anat com ha anat. Vull dir que ara, després de les crítiques dels companys, és claríssim que hi han coses per retocar i millorar i sabem com fer-ho. Ok. Potser aviat, quan tingui més temps lliure, després d'exàmens, em dedicaré a retocar-ne cosetes per deixar-la presentable de cara a l'any que ve el grup que faci aquesta assignatura.

Llàstima que no es pugui compartir en obert per a qualsevol. Es pot mirar si se'n pot copiar el contingut a Google docs. No pot ser que quedi amagada per sempre, amb el que ens ha costat. No seria científic.

I dels companys espero que ens trobem de nou. Caldria una trobada en persona per assegurar-nos que la relació establerta virtualment ha estat prou autèntica. Això condicionarà la nostra actitud en la propera experiència que tinguem d'aquest tipus. A més, el grup demana un període de comiat, un ritual de trobada i salutació. Allò virtual és l'entorn, no les persones.

És criticable, i ja ho vaig comunicar al consultor, que la UOC ens doni tants pocs recursos per fer aquesta PAC. Tan sols el fòrum ha estat utilitzable; per altra banda ha funcionat prou bé, sense ser cap meravella de prestacions. No és barata, la UOC.

Ara com ara no se m'acut res més. Bon senyal, oi? Per cert, aquest blog em sembla que hauria de continuar rebent escrits, encara que sigui per no fer un lleig al Brin i al Page, els de Google. Ja que els hem omplert el servidor amb un blog... I, què coi!, també serà un homenatge al grup La síndrome d'Stallman, que trobo que tant en el nom, en esperit,  i en estètica (en concepte, resumint) vam fer una autèntica troballa. Estic pensant de registrar-ne el concepte... ¿Amb copyright o copyleft? Què em recomanes, diari meu?


Xavi, atentament

diumenge, 2 de gener del 2011

El 2 de l'1 (de l'11)

Diumenge, 2 de gener del 2011
Benvolgut diari,

Any nou, vida nova... però PAC vella. Inacabable. El truquet de dividir-la en diversos exercicis em sembla el de l'àvia per fer que el pa duri més. ¿Ja will survive, nosaltres, pobres ànimes estudiantils?


La següent fase de la PAC, en teoria la penúltima, és avaluar una wiki d'un dels grups, triada pel gran consultor. Es tracta de llegir-la amb prou atenció (que no és fàcil) per fer-ne una crítica que s'haurà de publicar al fòrum (que tampoc és bufar i fer ampolles). Aquest dies el grup ens hem comunicat ben poc: quatre comentaris al fòrum i au. La feina de retocar el nostre wiki entenc que s'ha acabat, perquè sols causaria confusió a l'encarregat de criticar-lo. I això que no paro de trobar coses per millorar: que si colors, que si girs de frase, que si enllaços... Alea jacta est, que deien els romans antics.

Comparar és odiós, però ja veig que no pararem de fer-ho mentre valorem les wikis alienes. Suposo que això farà que la tasca no sigui especialment agradable. O potser sí, potser trobem el wiki molt interessant i gaudirem fent-ho... Chi lo sà?

Mentrestant, vaig fent, encara que sigui inconscientment, recapitulació de la feina d'aquestes mesos, de què hem après, on hem fallat, què hem trobat. Confronto les expectatives primeres amb els resultats obtinguts. Tal activitat és causada per la perspectiva (buf, quina passiva!) de posar punt i final a aquest blog, el dia de la Gran Reflexió Final. S'ha despertat un esperit reflexiu i, sorprenentment, força crític amb l'evolució de l'assignatura.

Fa gràcies percebre com les observacions apareixen al teu interior inesperadament, de forma espontània, mentre et lligues les sabates o pares taula. Rollo el Daemon del Sòcrates, o els dropans del Tesla. Conseqüència de la feina intensa durant mesos, que m'ha mantingut ocupat mentalment fins i tot quan no tocava. Xulo, això de tenir un blog. Ara costa de desconnectar, que vol dir que cal desaprendre, que cal trencar lligams. No em queixo, em diverteix, i em revela un aspecte que desconeixia de mi mateix: la capacitat de posar-te en cos i ànima en una feina, sense ni tan sols proposar-t'ho, per simple atracció.

O tal vegada sóc una persona amb trets obsessius! ¿Ara m'hauré de pagar un psiquiatra!?

Només em faltaria això! XD

Bon any a tothom, bons reis i que la força al canut us acompanyi.

Xavi, atentament

dilluns, 27 de desembre del 2010

Retocs



Com diu el nostre company Xavier ja estem a la fase dels últims retocs,
hem fet la feina més gran, finalment només hem tingut que fer petits retocs.
Personalment m'agrada com ha quedat, està clar que tot és millorable, però
l'he agafat afecte a la nostra wiki, amb la de hores que ens hem deixat. Fa tres mesos hauria estat impossible crear tot lo que hem creat.

Hem assolit moltes competències noves i també hem despertat noves curiositats. Després de fer tant recerca sobre el tema del programari lliure i l'Open Acces he decidit fer molts canvis al software que utilitzo. Crec que aquesta assignatura és d'alguna forma una renovació personal.
Com la majoria dels meus companys tinc moltes ganes de conèixer noves tecnologies, però de vegades la muntanya de informació i la gran quantitat de software nou que surt al mercat fa impossible assolir-lo tot, en el meu cas de vegades m'he arribat a sentir aclaparat.
Per la meva tasca professional, que esta bastant lligada al software informàtic i les noves tecnologies, d'un terreny però molt específic, és fàcil caure en una única direcció d'aprenentatge i deixar de conèixer tot un munt de noves eines.
Tot el software per desenvolupar funcions col•laboratives que hem descobert obre per mi un munt de noves finestres per on començar a treure cap.