Pale grey 20/11

Dissabte, 20 de novembre

Caro diario,

Primeres notes de la TIC, i primeres decepcions. No ho hem acabat de fer bé, encara que ens ho semblés. Suposo que estem pagant la novatada, que ens falta aprendre, que és natural, etc., però el disgust no marxa ni amb aigua calenta.

A partir d'ara hem de replantejar la feina; és l'únic que podem fer. Em sembla que s'ha acabat xatejar. Potser haurem d'usar més el fòrum (per coses de l'asincronia), la qual cosa vol dir que retornem amb major o menor grau al treball individual: redactar per separat i, en acabat, compartir-ho un cop enllestit. Es proposa un refredament, vaja.

Plantejat així, potser fóra millor que tot el projecte fos individual, i ens estalviaríem la feina extra de la coordinació? Bé, cal tenir en compte que l'objectiu de la TIC és aprendre a fer un treball en grup amb el màxim de complicacions tècniques i de contacte possibles. Sense volta de full.

Com a mesura prudencial, potser haurem de rellegir per separat amb el triple de cura els enunciats de les PAC, i, sempre que ens quedi el més mínim dubte, interrogar el pobre consultor sense pietat. Ho plantejaré dilluns.

Em satisfà que la presentació hagi estat del gust de les autoritats competents; té una certa ironia, però, que no sigui valorable. ¿Això vol dir que hem de renunciar a tenir una cura especial en la presentació? ¿O hem de seguir en la línia, per què és el nostre estil de treball, és la marca síndrome d'Stallman? La resposta no la puc donar jo sol.

Si hi posem una mica de sentit de l'humor, a tot plegat, se m'acut que allò segur és que hem tingut un gafe exemplar. Toca riure! XD

I la resta del grup? Em sap molt de greu, perquè estaven força il·lusionats. Sols he llegit un comentari de l'Héctor, resignat i combatiu. ¿I de les altres dues? Cap notícia. Suposo que deuen estar... rient, com jo.

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Un cop hem fet la catarsi lamentària, toca la reacció hectoroica (més motivació!)

Demá més, amb Sísif a la memòria.